dijous, 31 de gener del 2013

UNA NACIÓ, UNA PÀTRIA, UNA LLENGUA


NIÑO BECERRA: ESPANYA ÉS UN INVENT JURÍDIC




Segons informa el digital e-noticies, "L'economista Santiago Niño Becerra ha assegurat que Espanya és "un invent juridic" i ha convidat els immigrants que no tenen feina a que marxin del país".

"Niño Becerra, en un article publicat a La carta de la bolsa, ha manifestat que "Espanya és un invent jurídic compost per zones que estructuralment no tenen res a veure una amb l'altra, un invent jurídic que ha crescut com ha crescut perquè no podia créixer d'una altra manera".

També comenta que "entre 1995 i el 2007 es van portar a Espanya més de cinc milions de persones per construir pisos, servir en restaurants, fer llits en hotels, netejar a domicilis particulars i realitzar altres tasques que van possibilitar, al costat dels rius de diners que a Espanya van arribar des la resta del món, que Espanya anés bé".

Llavors dóna dades: "31 desembre 2006: taxa d'atur 8,3%; mateix dia i mes del 2012: taxa d'atur 26,06%. 17,7 punts d'ocupació han marxat, i no tornaran: no tornaran, perquè el que va possibilitar que hi fossin: aquell model, se n'ha anat per no tornar".

"Mesures. Si el que es vol és reduir la taxa d'atur, es pot fer un 'canvi metodològic' com el 2001 i, també, modificar la definició d'ocupat. Però si el que es busca és reduir el nombre de desocupats ha de vincular 'permís de residència' amb 'contracte de treball' i convidar a que marxin els que ja no són necessaris", comenta.

"En plena Europa, Andorra té instaurada des de fa molts anys aquesta sistemàtica, i ningú no ha acusat mai Andorra de ser un Estat feixista", manifesta.

e-noticies

dilluns, 21 de gener del 2013

EL FOSSAR DE LES MORERES



El Fossar de les Moreres és una plaça de la ciutat de Barcelona, adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar. Integra els elements commemoratius als catalans caiguts durant el setge de Barcelona de 1714, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

El motiu de què en aquest indret s'hi recordin els defensors de la ciutat de Barcelona és que, durant el setge de l'11 de setembre de 1714, molts dels defensors caiguts foren enterrats precisament aquí.

Més de 40000 barcelonins, acompanyats de valencians i lluitadors per la identitat d¡altres indrets de Catalunya hi perderen la vida durant el setge i especialment durant l'atac final planejat pel Duc de Berwick.

Catalunya, que en virtut del Pacte de Gènova s'havia alineat juntament amb la resta de territoris que formaven la Corona d'Aragó al costat de l'arxiduc Carles d'Àustria, i en contra de Felip V i Castella, va acabar perdent la guerra i, amb la derrota, perdé també totes les seves llibertats polítiques. Els subsegüents Decrets de Nova Planta abolien totes les lleis i institucions catalanes, prohibien l'ús de la llengua catalana i sotmeteren el país a feixugues càrregues impositives.

Ja al segle XIX, durant l'any 1821, el cementiri de les Moreres i la plaça varen ser pavimentats obeint –ja sota el regnat del rei Ferran VII d'Espanya– el seguit de reials cèdules que el rei Carles III d'Espanya havia dictat gairebé cent anys abans, ordenant la urbanització dels cementiris parroquials i la construcció de necròpolis extramurs, per raons de salut pública.

En l'actualitat, la plaça és un lloc on, cada 11 de setembre, es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat, morts i enterrats en aquest lloc després que la ciutat es retés davant les tropes de Felip V d'Espanya.
En una làpida al fons de la plaça hi ha una placa de marbre posada el 1915 pel Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Néts dels Almogàvers on hi ha inscrit el text següent, fragment d'un poema original de Frederic Soler, Pitarra, en commemoració de l'heroica resistència barcelonina:

"Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor."


Font: fcb

NO A LES NOVES EXPLOTACIONS PETROLIFERES AL DELTA DE L'EBRE



Segons informa Nació Digital, la multinacional Repsol pretén ampliar la seva explotació petrolífera al Parc Natural del Delta de l'Ebre, un dels ecosistemes més importants d'Europa. Segons la mateixa notícia Ecologistes en Acció ha presentat al·legacions a aquest projecte a causa del greu risc d’abocaments, incendis i contaminació que afectaria de forma important al ja de per si amenaçat ecosistema català. A més del possible perjuici ecològic i mediambiental, el projecte de Repsol, denominat “Treballs de sismica 3D a Casablanca” podria posar també en risc sectors econòmics com la pesca i l'agricultura tradicional de la zona.

“No existeix cap forma segura d'extreure el petroli en aigües profundes”, com recorda Ecologistes en Acció, “per això el perill és real. Per demostrar-ho, només fa falta recordar els antecedents de les activitats extractives de Repsol en la costa tarragonina. Durant els últims anys, s'han registrat 16 incidents importants que han afectat l'ecosistema litoral, l'economia i la salut de la ciutadania.”. Les prospeccions provoquin desplaçaments d'espècies de peixos, que portin a reduccions de fins ell 50%, i danys físics a cefalòpodes, com demostren nombrosos estudis.

Repsol és una multinacional de tipus privat i actuació global des de la seva privatització durant els governs de González i Aznar, iniciada en 1989 i culminada en 1997. Actualment els seus principals accionistes són la companyia nord-americana Black Rock, la mexicana PEMEX, el BBVA i La Caixa. Els rendiments econòmics de tan perjudicial projecte contra el nostre sòl i el nostre poble quedarien doncs en mans privades. Però no solament això, tampoc suposaria cap tipus de contribució cap a una hipotètica sobirania energètica. El 98% del cru consumit per l'Estat espanyol és importat i les prospeccions projectades podrien disminuir aquesta quantitat unicament en un 0,6%.

Al Parc Natural del Delta de l'Ebre al voltant de 50.000 persones basen la seva economia en l'agricultura, la pesca, a l'aqüicultura i el turisme rural mitjançant l'aprofitament natural dels recursos de tan ric habitat i les activitats tradicionals arrelades a la comarca.

El projecte de Repsol amenaça el nostre medi ambient i posa en risc la nostra economia rural tradicional per a nutrir encara més els guanys de les multinacionals apàtrides. Prou de especulació, expoli i submissió cap a l'oligarquia financera.
Diguem prou a les explotacions petroliferes al Delta de l'Ebre. Catalunya no és negociable.

dijous, 10 de gener del 2013

LA LLEGENDA DE L'ESCUT DELS CATALANS


En la que Sant Jordi empunya
bandera de cor blanc
hi ha l'escut de Catalunya
amb quatre barres de sang
D'aquestes barres la història
està escrita en lletres d'or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.
Essent Carles rei de França i
senyor dels catalans,
entraren folls de venjança
en ses terres els normands.
Per sostenir sa corona,
Demanava el rei socors,
Al comte de Barcelona,
El valent Jofre el Pilós.
Al saber la nova, empunya
El comte l'arma i l'escut
i s'endu a tot Catalunya
cap a França resolut.
Així que a França arribava
amb la flor dels catalans
el rei Carles reculava
atropellat pels normands.
I llençant-s'hi de seguida
el brau Jofre amb ses valents,
va deturar l'envestida
dels normands, forts i potents.
Mes quan vençut reculava
l'enemic rostos avall,
un llanço al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
Dintre una tenda els de França
ferit al comte han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.
I al entrar a dur-li la nova
de que els normands han perdut,
veu el Rei al Comte jove
mirant trist el seu escut.
-Si a vos se us deu la victòria,
per què al Rei trist us mostreu?
si voleu honors i glòria,
Comte Jofre, demaneu!
"Des d'avui, de vostra terra
sereu comte independent
sereu mon company en guerra
i en pau l'amic més prudent"
-Grans mercès, Rei de França
-li respon Jofre el Pilós!-
no em reca, el cop de llança que
dessagna tot mon cos.
"Lo que em reca i cor em lliga
és veure llis mon escut,
sense cap blasó que diga,
els honors que he merescut"
Llavors el Rei de seguida
s'acosta al llit del valent;
xopa els dits en sa ferida,
i així diu dolçament
-Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat el blasó;
quan torneu a vostra terra
brodeu-lo en vostre pendó.
I passant quatre ditades
del brau Jofre en l'escut blanc,
hi deixava senyalades
Les quatre barres de sang.

Que mai es perda la nostra sang!

dilluns, 7 de gener del 2013

CATALUNYA CATALANA


CATALUNYA, LÍDER EN MESQUITES



"Catalunya és la comunitat autònoma amb més mesquites a l'Estat espanyol, segons dades de l'Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya, que depèn del Ministeri de Justícia. El Principat en té 246, enfront d'altres comunitats com Andalusia (184) o Madrid (105). A tot l'Estat, almenys registrades oficialment, n'hi ha 1.227.
Dels 246 llocs de culte musulmans que hi ha a Catalunya -fa un any n'hi havia 214: se n'han obert 32 més en un any i mig-; 147 són a la província de Barcelona, 41 a les comarques de Girona, 28 a les de Lleida, i també 30 a les de Tarragona. Barcelona és la ciutat que té més oratoris musulmans (24), però altres municipis més petits de la província també en tenen més d'una: Santa Coloma de Gramenet (8), Terrassa (7), Sabadell (6), Badalona (4) i Martorell (4).
A les comarques gironines Figueres és la que en té més, amb 5 temples; però Girona, Salt, Calonge, Blanes, Olot i Santa Coloma de Farners en tenen dues cadascuna. A la província de Lleida la majoria de centres estan repartits per diferents municipis, a excepció de Lleida (3), Cervera (2) i Balaguer (2). Finalment, a Tarragona hi ha 6 oratoris musulmans i El Vendrell en té 3."

Font: e-noticies