dissabte, 22 de desembre del 2012

EL CAGA TIO, COSTUM NADALENCA CATALANA



Una de les tradicions nadalenques més arrelades a la nostra identitat és el Tió de Nadal celebrat antigament en tots els territoris de parla catalana dins de les celebracions de Nadal o Yule, i que avui perviu sobretot al Principat i en alguns indrets del País Valencià:
El "tió" no era en principi una altra cosa que el tronc que cremava en la llar, enmarcat en una antiga tradició europea encara celebrada avui dia en molts racons i països d'Europa.
 Originàriament un tronc que cremava en la xemeneia de la casa i regalava calor, llum i, simbòlicament, tot el necessari per a la celebració (els dolços). Avui dia aquest sentit és molt més materialista. El seu nom prové de del llatí titio. Antigament els pagans catalans, en fer cagar el Tió, el cremàven per a celebrar i simbolitzar la resurrecció del déu Sol en el solstici d’hivern. Moltes altres tradicions, totes d'orígen pagà, celebren el nadal al voltant d'un tronc, com pot ser el famós abet sota el qual podem trobar els regals del Pare Noel, es evident que ambdues tradicions tenen els seus punts en comú. La llum del foc que cremava el tronc antigament ha sigut substituida actualment per les llumenetes eléctriques de colors.

L'Arbre de Nadal, el tronc, o més nostre, el Tió, és una tradició que forma part de l'ancestral culte a la natura i per analogia als arbres, éssers sagrats que servien de temple als antics pobles indoeuropeus: l'alzina, el roure i el pi són els eixos principals de les tradicions paganes trobaven inspiració i elements bàsics per als seus rituals i uncions. 

 
Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el "tió" és un gran tronc que es posa a cremar en el foc de terra uns dies abans de Nadal.


A partir d'aquesta forma més primitiva el "tió" evoluciona: El "tió" és un tronc màgic que un dia proper a la vespra de Nadal, el 24 de desembre, arriba a casa cridant a la porta. Qui estigui a casa li obre i cal cuidar-li, tapar-li amb una manta perquè no passada freda i donar-li de menjar fins al dia 24 a la nit, moment en què es "caga el Tió". Posteriorment, com a les ciutats la gent ho tenia més difícil per adquirir un tronc, i perquè de tot es pot fer negoci, es van començar a vendre "Tions". Tots els que es venen són mes o menys iguals: solen portar una barretina, tenen una cara somrient i molt sovint també dues potes davanteres. Originàriament, cap era igual perquè simplement era un tronc gran al que un adult li pintava una cara com volia.
Tradicionalment es posa el Tió en la cuina o en el menjador prop del foc, si es té. Per menjar se li dóna pa sec, garrofes, mondes de taronja o de mandarines, o altres fruites. Actualment, hi ha qui li dóna altres coses més riques com a xocolata. També cal donar-li aigua per beure. Gràcies a les cures, el "Tió" podrà "cagar" els regals.

 En els seus orígens, la nit de Nadal, després del sopar i abans d’anar a la “Missa del Gall” (com marcava la tradició) la família es col•locava al voltant del Tió i aquest era copejat per un bastó, mentre es cantava una cançó popular. Aquesta en particular es pot escoltar tant a Barcelona com en alguns pobles al voltant de la Serra Mariola, en les comarques centrals valencianes:

"Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira't un pet
i que sone ben fort."

Baix de la manteta el Tió anava “cagant” xicotets regals, normalment dolços, neules, torró, etc, els quals deixarien bén contents als xiquets per a totes les festes.
 
Gànguil us desitja un Bon Nadal Català.

diumenge, 16 de desembre del 2012

UNA LLENGUA, UN POBLE: EL CATALÀ LLENGUA EUROPEA


  

"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
Instrucciones a los corregidores en territorio catalán. Madrid 1712

Els catalans gaudim d'una llengua rica i milenaria. El nostre poble naix per la voluntat d'aquells hereus de ibers, celtes, romans i visigots que van fer front a l'invasió islàmica arrivada d'Àfrica durant el segle VIII. És precisament en aquest periode que es produixen importants canvis en la llengua parlada dels primers catalans hagent-se trobat indicis de que ja en els primers anys de reconquesta es parlava un primerenc català que havia evolucionat lo suficient des del llatí vulgar de segles abans com per a mostrar importants diferèncias amb respecte d'aquell encara que tardaria en substituir el llatí en la llengua escrita. Les primeres paraules i construccions gramaticals escrites estàn documentades ja al segle XI en testaments, actes i altres documents i  en aquestes dades, a partir del Concili de Tours l'Esglesia decideix que les homilies es traduiren al català per tal de que ls feligresos catalans pugueran comprendre els sermons. A partir d'aquest segle començen a apareixer documents feudals integrament escrits en català com el Greuges de Caboet (1080-1095), o el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussa (1098) i a finals del segle XII ja trobem una traducció al català del Forum Iudicum. Durant el segle XIII es traduirà del llatí al català els Usatges de Barcelona i naix el primer text jurídic de importancia escrit originariament en català: Els Furs de València.
Però la nostra llengua també ha tingut literats de renom internacional coneguts en tota Europa com Ramón Llull (1232-1315), naixcut a Mallorca i creador de la prosa litearia en llengua catalana, o com Bernat Desclot o Ramón de Muntaner, naixcut a Perlada que va escribir la seva Crónica a Xirivella i que amb las seves Cróniques van representar la maduresa literaria de la llengua catalana on van afegir un sentiment d'orgull patriotic i nacionalista. En el segle XV, el valencià Ausiàs March comença a escriure poesia en català per primera vegada sense occitanismes. Altres refrents de la important literatura catalana medieval van ser Joanot Martorell (Gandía 1413), o els també valencians Jaume Roig i Joan Roís de Corella
La llengua catalana va ser estandaritzada per als documents reials i la burocracia de la Corona d'Aragó mitjançant la reforma de la Cancelleria Reial per part de Pere III el Cerimoniós  que va suposar la primera tasca de unitat de la llengua administrativa i literaria bastida sobre la modalitat dialectal del barceloní i acceptada en tots els regnes i entitats de la Corona. El català continuà com unica llengua oral i popular del poble català  fins al segle XVII quan começa a pareixer el castellà per influència de la cort de castella i questions de mercat al ser empleat en les impremtes.
Les primeres prohibicions de l'us del català fan presència en la Catalunya nord darrere la guerra dels segadors per part de les autoritats franceses que inicien un violent procés de substitució del català pel francés del que encara no s'ha recuperat aquella part irrenunciable de Catalunya. Paral.lelament i malgrat que l'us escrit i oral de la població de la resta de Catalunya era encara majoritari es produeix un descens en la produciió culta i literaria en català que encara compta amb personatges de pes com Cristofor Despuig.
Però sens dubte és amb la derrota de la Guerra de Sucesió i els decrets de Nova Planta quan s'inicia el procés de agresió contra la nostra llengua i identitat: el català deixa de ser llengua oficial al Principat i als regnes de València i Mallorca, desapareixen els drets i institucions forals, es castelanitza l'administració pública i es substitueixen els funcionaris, retors, notaris i escribans per personal castellà o castelanitzat, es castellanitza i canvia la toponimia catalana, es prohibeix l'us del català a l'escola, als tribunals civils i eclesiastics, als llibres de contabilitat i al teatre. A Madrid, el 20 de febrer de 1712 es dicten les "instruccions secretes als corregidors del territori català": "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado.". Poc a poc des de Madrid començava un sinistre procés destinat a introduir el castellà a Catalunya i fer desapareixer la llengua del poble català, el primer resultat del qual  va ser l'aparició d'una situació de diglossia no molt natural en la que els parlava català però s'utilitzava el castellà en la escritura i en les relacions amb les autoritats.
Front a aquest procés van surgir la resistència que va aportar el carlisme català, molt arrelat entre els apgesos de les zones rurals del Principat i del País Valencià i posteriorment el moviment cultural popular de la Renaixença molt lligat al Romanticisme europeu que reivindicava la recuperació de les cultures i identitats nacionals europees i la tornada a l'esplendor de l'Edat Mitjana front a les idees liberals, jacobines i centralistes que pretenien imposar un model únic precapitalista burgués i centralitzat des de madrid i traballava mitjançant els seus instruments polítics per la desmembració del poble català en provincies conrolades pels seus agents. Amb la base del tradicionalisme carlí, de cert republicanisme i de la renaixença surgeix el catalanisme polític destinat a lluitar per la identitat catalana i els interessos del poble català i amb els Jocs Florals, celebrats a València i Barcelona comença a esser patent un interés per coneoxer l'Estat de la llengua i reivindicar el seu ús i importància. Linguistes com Pompeu Fabra posarà las bases d'una codificació linguistica i apareix l'Institut de Estudis catalans.
Tanmateix, amb la Dictadura de Franco torna a accentuar-se el procés de castellanització tornant a imposar la prohibició de la oficialitat del català, quedant el castellà com a unica llengua vehicular en l'ensenyament, afers públics i mitjans de comunicació obligant al català a ser usat unicament en els àmbit privat i familiar. L'arrivada massiva durant el franquisme de onades migratories des d'altres indrets de Catalunya va a judar a la desvertebració del poble català i va posar la llengua en situació de retrocés encara que el seu ús privat mai va ser prohibit.
En l'actualitat el català és llengua oficial a Andorra, i co-oficial tant a Principat, com a València i les Illes Balears i ha estat introduit a l'ensenyança produint-se un saludable moviment de recuperació i de immersió linguística totalment necessari per a la supervivència d'aquest molt important tret de la nostra identitat.
La llengua catalana és una llengua romànica indoeuropea parlada per més de  11 milions de persones a les actuals comunitats autónomes de Catalunya, València i Illes Balears, a Andorra, la Franja de Ponent (Aragó), El Carxe (Murcia) a més de L'Alguer (Italia) i la Catalunya Nord (França). Regulada pel Institut d'Estudis Catalans i la Academia Valenciana de la Llengua pren com a base la ortografia de Pompeu Fabra i en el cas valencià la mateixa ortografia adaptada a la pronunciació del català ocidental i les variants valencianes segons les Normes de Castelló. Té dos dialectes coneguts com català occidental i català orietal i es coneguda a valència com valencià reconeguent la Academia valenciana de la Llengua que És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.
Actualment, a la massiva i continua arrivada de contingents extraeuropeus de llengua i cultura no catalana, s'afegeix la llei Wert i altres actuacions polítiques dels governs del PP, partit centralista i jacobí, suposa un nou atemptat contra l'us de la llengua catalana al condemnar-la ser llengua secundaria i no vehicular en l'ensenyament lo que posa en perill la recuperació del català especialment en València i Mallorca, lloc aquest darrer on les agresions cap a la nostra llengua i per tant la nostra identitat són continues.
Una asignatura pendent és així mateix el reconeiximent del català com a llengua oficial de la UE.
El català forma part de la nostra història, patrimoni i identitat, és la forma més natural de la expresió del nostre milenari poble i hem de lluitar per ella font als atacs que des del segle XVIII patim dels enemics de la nostra identitat: els mundialistes liberals jacobíns-catalans o no- que treballen per la nostra descatalanització i els seus succesors avui en el poder que amb mesures anticatalanes, mundialistes i proinmigracionistes.
El mundialisme és el pitjor enemic de les identitats. Català fes-li front!

TORNA TV3 A VALÈNCIA




L'Ajuntament de Morella, a la comarca dels Ports de Castelló, ha estat el primer municipi que ha recuperat les emissions de TV3, malgrat les amenaces del Govern d'Alberto Fabra.
 La recent sentència del Tribunal Suprem ha deixat  la Generalitat valenciana sense potestat sancionadora en aquest tema i ha anul·lat la denúncia contra Acció Cultural del País Valencià per les emisions de TV3 a territori valencià, per lo que el govern valencià ja no podrà impedir que els valencians que el desitjen pugan veure la televisió pública catalana i tindrà que tornar els diners de les sancions a la asociació responsable de les emisions de TV3 mitjançant la seua xarxa de repetidors. Recordem també que el PP amb els vots de UPyD va enderrocar la inciativa popular signada por milers de persones que demanaven que es puguera veure TV3 a València i Canal9 al Principat. 
No obstant això, el vicepresident del Consell valencià, José Císcar, va assegurar divendres que denunciaria davant el Govern del PP de Mariano Rajoy la reobertura dels repetidors.

Recordem que a la TDT de València es pot veure una televisió islàmica però no una cadena catalana. Ens congratulem del reinici de les emisions de TV3 a València i esperem que prompte es puga tornar a veure en totes les comarques valencianes.

Ja el sabiem, però el repetim un altra vegada: El PP, com els seus aliats de UPyD, és un partit anticatalà i mundialiste que treballa contra els interessos dels catalans i per la destrucció de les identitats.

Comença la rebel.lió al País Valencià

dijous, 13 de desembre del 2012

372 ANYS DE LA BATALLA DE CAMBRILS





En el context de la guerra europea dels trenta anys, va esclatar a Catalunya una revolta contra la Corona hispànica. Les seves principals causes van ser la presència de tropes castellanes en territori català, lleves i impostos per a la guerra i les noves imposicions fiscals que contravenien les lleis catalanes agreujat tot això pel malestar camperol. Malgrat que la guerra contra França ja havia finalitzat, les tropes castellanes del Comte-Duc d'Olivares romanien en territori del Principat sol·licitant lleves i allotjaments, saquejant poblacions i violant els drets històrics catalans. Veient els catalans que no aconseguien revertir la situació per la via política i diplomàtica, el diputat general pel braç militar en la Generalitat, Francesc de Tamarit es va negar a seguir col·laborant amb les tropes castellanes i va deixar de facilitar les lleves i allotjaments, fet que va motivar la seva detenció. La detenció d'un representant de la principal institució política catalana va ser el detonant de la revolta de milers de catalans del Principal que van entrar a Barcelona el 22 de maig de 1640 alliberant a Tamarit i a altres representants polítics catalans. A aquesta revolta, de l'anomenat Corpus de Sang, i al conflicte generat durant els anys seguents se li coneix com la guerra dels segadors.
El 7 de juny de 1640 el sometent de Sant Celoni de Blanes i grups de pagesos de la Catalunya interior inicien la revolta en Sant Andreu del Palomar sota la bandera del Sant Crist de la seva parròquia , entrant a Barcelona i nomenant virrei a Enric III d'Empúries i iniciant converses amb els francesos buscant protecció militar en el desigual conflicte que enfrontava a les tropes populars catalanes amb l'exèrcit de la poderosa Monarquia Hispànica amb la que habien dcidit no reconeixer-se degut a les impsicions i humiliacions cap a les tradicionals institucions i costums catalanes.
En el mes de setembre les tropes de Felip IV ocupen Tortosa iniciant des d'aquesta plaça l'avanç cap a Barcelona trobant fortes resistències en els llocs del Perelló, Coll de Balaguer i L'Hospitalet de l'Infant.
Durant aquest avanç felipista es produeix precisament l'oblidada i heroica gesta de la defensa de Cambrils transcorreguda entre els dies 13 i 16 de desembre. A l'interior de les seves muralles els patriotes catalans dirigits pel baró de Rocafort, Antoni d’Armengol, el sergent major de la vila Carles Bertrolà, i el governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, van resistir durant set dies fent front sense  armes ni peces d'artilleria a unes tropes numerica i militarment superiors. Durant el setge es va produir una càrrega de voluntaris catalans des de la porta principal que va ser repel·lida mitjançant l'artilleria realista en la qual van caure tres-cents catalans.
Finalment, els catalans assetjats van pactar la seva rendició i van sortir desarmats de la ciutat tal com s'havia convingut però els pactes i la paraula donada no van ser respectats pels vencedors i la represàlia va ser terrible. Al voltant de sis-centes persones entre voluntaris i veïns de Cambrils, desarmades i rendides, van ser assassinades a les portes de la ciutat per les tropes de la Corona malgrat haver promès respectar la vida dels vençuts. A més, els tres caps militars de la plaça, batlle i jurats van ser jutjats aquest mateix dia i condemnats a morir per garrot vil. Al matí següent la ciutat va clarejar amb tot el perímetre de la muralla envoltat per centenars de persones amb càrrecs públics i renom a la ciutat penjats, aquest mateix dia la ciutat va ser saquejada per les tropes felipistes i la muralla enderrocada.
A partir d'aquest moment, les autoritats catalanes, conscients que no era fiable establir pactes, acords o concòrdies amb la Corona van iniciar converses amb França i retirant la seva pertinença a la Monarquia Hispànica en considerar contravingudes i violades les lleis jurades pels reis. Aquesta situació no va canviar fins que en 1644 quan Felipe IV va accedir a tornar a jurar i respectar les constitucions catalanes. No obstant això, aquest conflicte va tenir un trist i costós final per al poble català, al ser-li amputada una important part del seu territori i lliurada a França segons el Tractat de Pirineus, tractat que a més va ser violat i incomplit així mateix per la Corona francesa que va prohibir parlar català en tot el territori.
El nostre record quan es complen 372 anys de la gesta dels  herois i patriotes catalans de Cambrils. Que el seu sacrifici mai no siga oblidat

dimarts, 11 de desembre del 2012

NO RENEGUEM


Ni reneguem ni hem de permetre els atacs que el mundialisme liberal jacobí que ara com fa més de 200 anys dirigeix cap a la nostra identitat.
El nostre poble i la nostra identitat no es negocia.

NOSTRE POBLE



El poble català no hauria mai de demanar perdó per existir.
El poble català està fart dels politics que amb la seva corrupció i la seva submissió a l'oligarquia financera i política han posat en perill la nostra identitat i les nostres drets com a poble.
El poble català està fart dels insults i menyspreus, de les imposicions i dels atacs. Des de fora o des de dins.
El poble català està orgullós de la seva identitat i mai ha de permetre que uns amb les seves polítiques lliberals i capitalistes i el seu instrument de la immigració vingan a posar-la en perill amb una inversió demogràfica sense precedents, amb un greu problema de convivència i un clar perjudici per als nostres treballadors.
El poble català té el cor català i no ha de permetre que ningú vinga a aquesta terra a dir-nos quina llengua hem de parlar. El nostre idioma forma part de la nostra milenaria identitat i no ens el treuràn.
El poble català té darrere mil anys de història gloriosa que avui alguns ens neguen, té el dret i té la capacitat de ser mestre del seu propi destí. Un destí que com el de la resta de pobles d'Europa té un futur en clau europea o no en tindrà cap.
El poble català ha de ser conscient que sense demanar perdó ni justificar res per ser el que és, sense odis esterils cap a la resta de identitats europees, ha de donar un pas valent per la preservació i afirmació de la seva identitat com a poble i lluitar juntament a les seves identitats germanes per la consecució d'una Europa independent de l'oligarquia financera internacionalista, una Europa lliure, social, unida, autocentrada i combativa.
Aquest és el nostre Poble i hem de defensar-lo. Sense perdons ni oblits.

dimarts, 4 de desembre del 2012

ESCOLA EN CATALÀ



El Govern liberal i jacobí del PP odia les identitats  i en això com en altres coses no és l'unic partit que ho fa. Per als lliberals, constitucionalistes, unionistes o com vullgan anomenar-se d'Europa les identitats, ara com fa 200 anys són una barrera i un obstacle per als seus plans de control econòmic i espiritual mundialista. Durant els darrers 200 anys no han parat de  caminar en eixa mateixa direcció política i territorial. Els liberals han intentat fer desapareixer les llengues identitaries euroepees en benefici de llengues majoritaries que esmantenen només com instrument de control, han acabat amb fonaments juridics, polítics i econòmics més naturals i arrelades en qualsevol de les identitats naturals d'Europa, han barrejat les poblacions, han impoat noves ordenacions alienes fetes a la mesura d'idees internacionalistes i mundialistes i han conquistat i sometit territoris en nom del "progrés" i de les "llibertats". L'objectiu és sempre el mateix, eliminar quasevol resistència identitaria als plans unificació capitalista mundial. En eixa tasca sempre han destacat els anomenats lliberals, representats durant el segle XIX pels ilustrats de les recolcions decimonòniques i avui pels partits mundialistes. 
Avui, han donat un pas més. El govern central del PP, partit que ha fet lo mateix en els darrers anys tant a les Illes com al País Valencià pretén erradicar definitivament el català de la educació, un terrible pas que pot suposar un colp molt greu a una de lesparts més importants de la nostra identitat: la nostra llengua.
Adjuntem una explicació bàsica del que suposa la anomenada LOMCE per a la nostra llengua, tret de change.org juntament amb la petició al ministre feta per Oriol Franch Pavía:

L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, en les seves sigles en castellà), planteja el seu atac a la immersió lingüística en català de quatre maneres:
1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrera en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".
2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, deixant el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només es requereix examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.
3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han de estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per les administracions educatives autonòmiques poden determinar aquesta proporció mentre es mantinguin condicions de "normalització lingüística".
4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.


To:
Ministro de Educación, Cultura y Deportes (José Ignacio Wert Ortega)
Por la presente le pongo de manifiesto mi total disconformidad con el borrador de la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa impulsado por el ministerio que Usted preside.

Esta Ley no puede prosperar ya que pone en peligro lengua catalana, un bien cultural del país, y mi lengua materna y vehicular. Esta afirmación puede parecer exagerada, pero ¿qué nivel espera Usted que se alcance relegando el catalán a cuarto idioma en los estudios?

Antes de proceder con esta Ley, considero que sería necesario que Usted viviera de cerca la realidad de Cataluña, una región en la que la convivencia de idiomas no supone ningún conflicto por mucho que medios de comunicación y políticos se empeñen a veces en demostrar lo contrario.

Reconsidere este borrador, y hágale un favor a todo el país, no sólo a los catalanes.
Sincerely,
[Your name]

Catalunya és un poble milenari i gloriós que no ha de permetre més imposicions, mentides, exclusions, menyspreus ni intromisions en una cosa tan important com els trets fonamentals de la nostra identitat. Som un poble i tenim dret a existir tal com som. Si a catalunya despareix la consciència del "ser català" desapareix qualsevol posibilitat de preservació del nostre poble com tal. L'immigració massiva, la substitució demogràfica són tal com els atacs a la nostra llengua i la nostra història, atacs contra el nostre poble i la nostra identitat. No hem de permetre-ho.

Per la nostra llengua, per la nostra dentitat, pel nostre Poble.

Volem l'escola en català!

dilluns, 3 de desembre del 2012

INICIEM LA NOVA RECONQUESTA



A l'any 2020 els autòctons seràn minoria a la Gran Bretanya. Quant de temps tardarem els catalans en estar a la mateixa situació?
Iniciem la nova Reconquesta!
Abans que siga massa tard.

HERÈNCIA


"AMAR I PROTEGIR TOTES LES PERSONES I EL POBLE; FER REGNAR LA JUSTICIA I VETLAR PERQUE ELS GRANS NO OPRIMESQUEN ELS MENUTS"

Testament de Jaume I
20 de juliol de 1276

LLIURE!



Lliure de corruptes, 
Lliure de l'oligarquía financera internacionalista, 
Lliure de lladres, especuladors i estafadors, 
Lliure de la globalització, la colonització mundialista, la submissió als bancs, i la immigració massiva. 
Catalunya lliure, social i catalana!

RES A CELEBRAR



 L'actual Constitució ha suposat el encastament d'una classe política que ha trait al poble, la cultura i la història de Catalunya. La Constitució espanyola prohibeix l'unitat hitòrica catalana, suposa el manteniment de politiques centralistes, liberals i jacobines i va ser creada per la mateixa casta política responsable de la situació actual que pateix el poble català.El 6 de dessembre els catalans no tenen res a celebrar. El poble català ha de ser mestre del seu propi destí.