dijous, 8 de novembre del 2012

9 DE NOVEMBRE DE 1659:MAI PERDAM EL NORD!



9 de novembre de 1659. Una data que no hem d'oblidar. Els representants de l'oligarquia traïdora de Felipe IV de Castella i III de Aragó, i els de Luis XIV de França pacten en el marc de la Guerra dels 30 anys i de la pau de Westfàlia, el Tractat dels Pirineus. La principal conseqüència del mateix va ser el desmembrament del territori català mitjançant la vergonyosa cessió del comtat de Rosselló i part del de Cerdanya-precisament un dels nuclis de neiximent de Catalunya- , una cessió que es va realitzar contra el sentir popular català, sense consultar a les Corts Catalanes ni permís de les institucions catalanes, i que a més violava el Jurament per els Illes, segons el qual cap part dels territoris de l'antic Regne de Mallorca – al que pertanyia el Rosselló- podia separar-se de la Corona d'Aragó. Una cessió que es va realitzar malgrat la resistència popular dels habitants d'aquestes terres i que no va poder fer-se efectiva fins a 1720.
El Tractat dels Pirineus va ser així mateix violat en abolir les institucions catalanes de la Catalunya Nord, la conservació de la qual quedava assegurada per aquest Tractat.
El 2 d'abril de 1700 va quedar a més prohibida per Reial decret l'ús de la llengua catalana en els actes oficials, quedant en l'actualitat englobats en el departament dels Pirineus Orientals, regió de Llenguadoc-Rosellon. Als centenars d'anys d'assimilació francesa s'afegeix avui una massiva presència d'immigrants extraeuropeus a la zona que ha deixat la situació de la identitat catalana en una posició molt feble. Solament la voluntat de recuperació i afirmació de la mateixa per part de cada vegada més nordcatalanes permeten tenir l'esperança d'un futur català per a Roselló, Cerdanya, Capcir i Vallespir. La unió dels pobles catalans i l'afirmació de la nostra identitat és un imperatiu en el qual Catalunya Nord tindrà un pes important i essencial en el futur d'Europa.
El cap de setmana més proper a aquest mal aniversari, patriotes catalans celebren diferents actes per reivindicar la catalanitat d'aquestes terres.
Catalunya serà un sol poble amb un destí europeu o no serà.

dijous, 1 de novembre del 2012

CATALUNYA MARXA CAP AL SUICCIDI DEMOGRÀFIC





Segons informa el digital e-noticies, l'Institut Demogràfic de Catalunya (Idescat) ha confirmat que l’any 2011,  el major nombre de naixements de mares estrangeres correspon a les de nacionalitat marroquina, que representen el 33,7% del total d’aquests naixements segits de les mares romaneses (6,5%), xineses (5,4%), equatorianes (4,9%), bolivianes (4,2%) i pakistaneses (3,8%), un total del 58.5 front als 42.5% dels nascuts de pares catalans.
Segons e-noticies, "En relació amb la nacionalitat de la mare, sis àmbits territorials superen la mitjana de Catalunya, que és de 28,0% de naixements de mares estrangeres. Les domarques gironines registren el valor màxim, amb un 36,4%, seguit per les Terres de l’Ebre (33,9%), Ponent (33,4%) i l’Alt Pirineu i Aran (32,4%). L’àmbit del Penedès (23,5%) i el Metropolità (26,1%) se situen per sota de la mitjana catalana.
Respecte a la distribució comarcal, a la comarca de la Segarra més de la meitat dels naixements (51,4%) són de mares estrangeres. Superen el 40% les comarques de la Vall d’Aran (44,8%), el Baix Empordà (43,1%), l’Alt Empordà (41,6%) i l’Urgell (40,1%). El Ripollès (18,8%), l’Anoia (19,9%) i el Pallars Sobirà (20%) destaquen per les baixes proporcions de naixements de mares estrangeres.
En relació amb els municipis de més de 20.000 habitants, Salt és el municipi que registra el valor relatiu més elevat: el 68,9% dels naixements són de mares estrangeres. El segueixen els municipis de Palafrugell (55,9%), Manlleu (49,2%) i Salou (48,5%). A l’altre extrem, els municipis amb proporcions més baixes de mares estrangeres són Castellar del Vallès (6,8%) i Molins de Rei (6,9%)."

Segons aquesta informació, podem començar a pensar que si no es reverteix aquest procés, en dos generacions els catalans serem minoria a la nostra terra. La imigració ha estat afavorida pels partits de la casta política al servei del neoliberalisme capitalista, en especial de CiU i PP. Les seves consequències han estat competència laboral, ghettos, inseguretat ciutadana, conflictes socials, reversió demogràfica, despese socials i més atur. Partits com ERC, Ciutadans, ICV són partidaris de una millor integració d'aquesta immigració, també SI mentre parlen català. Uns altres com la CUP són fervients partidaris de l'immigració extraueropea al nostre territori.

Català: recorda això el 25 de novembre.