SOLIDARITAT AMB LA GENT GRAN DE CASA: EL CAS DE LA DOLORS BOADELLA

Segons informacins recollides al digital "Som Noticia" i compartides també per Identitat Catalana, fa unes setmanes,  Dolors Boatella va tornar del hospital a casa seva però no va poder entrar-hi perquè li havien canviat el pany. Un grup de marroquins havia ocupat casa seva, al centre de la Bisbal. Què ha fet l’Ajuntament de la Bisbal, baix govern de PSC-CIU, en comptes d’ajudar la Dolors a recuperar la casa, l’han tancada en un geriàtric. Així doncs, els marroquins viuen sense pagar llum ni aigua a la casa de la Dolors, la qual roman ara tancada en un geriàtric.El increible cas d'una dona major, sola i catalana que s'ha vist provada de la seva casa per la violència dels immigrants, i una prova més de que els partits majoritaris que ens governen no protegeixen a la nostra gent i de la permissivitat cap a les actuacions il.licites dels immigrants -"nouvinguts" o "nos catalans" en el argot particular de CiU i dels altres partits-. No és l'unic cas de magrebins que entrin en cases i es queden sense pagar llum, aigua o gas davant el silenci de les autoritats. 

Solidaritat amb la Dolors Boadella, amb la gent gran, amb la nostra gent de casa.

CIUTADANS DE LA GLOBALITZACIÓ

El terme “ciutadans” encunyat políticament pels liberals jacobins del segle XIX ha estat el triat per donar nom a un partit polític que malgrat no comptar amb una estructura municipal, ni bases, ni teixit social, ha aconseguit representació parlamentària en les dos últimes eleccions celebrades a Catalunya. Un recolzament en vots segurament relacionat amb l'important suport mediàtic que obté durant els mesos anteriors a les eleccions o en plena campanya electoral, una aparició en els mitjans que contrasta amb la seva activitat política durant la resta d'anys que intervenen entre confrontacions electorals en els quals la seva presència i activitat política és gairebé nul·la. Ciutadanos-Partido de la Ciudadania, tal és el seu nom oficial, és un partit de tradició liberal jacobina, i per tant centralista espanyola, i de vocació electoralista, nascut per fer front als sentiments identitaris i nacionalistes catalans i per recuperar els vots dels desencantats de les principals opcions polítiques jacobinas- això és, PP i PSOE, des de la mateixa lògica del sistema que anima a aquelles: polítiques neoliberals, suport polític al procés de globalització, submissió a l'oligarquia financera i atac a qualsevol identitat natural. Exactament la mateixa funció que té a nivell nacional un altre partit de les mateixes característiques: UPyD, formació a la qual han anat a parar no pocs exafiliats de Ciutadans, entre ells un dels seus fundadors, Antonio Robles. Ciutadans, com UPyD solen ser la plataforma política de polítics ressentits apartats del PP i del PSOE que no renuncien a una ben remunerada carrera política, i amb aquest tipus de personatges compleixen a la perfecció la seva funció de recollir els vots dels desencantats perquè tot segueixi igual. És a dir, Ciutadans com UPyD no són garantia de canvi ni de res seriós. En les presents eleccions, perfectament introduïts en l'artificial debat independentista català creat interessadament pel PP i CIU per tapar les seves respectives desastroses polítiques, les seves pèssimes gestions i els seus innombrables casos de corrupció, Ciudadanos encarna eficaçment al costat del PP, UPyD i certs sectors de l'extrema dreta un dels extrems del procés de divisió del poble català, i ho fa de manera radical conforme a la seva pròpia filosofia política. Com més nacionalista és el debat, més anticatalanes són les posicions de CiU, assegurant-se amb això, i mitjançant al no gens inestimable col·laboració del diari El Mundo, una segura representació parlamentària en virtut als vots espanyolistes de Catalunya, minoritaris, però en qualsevol cas suficients per assegurar-li una tranquil·la permanència al parlament, una presència submissa i tranquil·la que solament es farà notar per alimentar l'etern debat nacionalista català des del seu extrem més anti-identitari.

 En els actuals comicis, l'espectacle mediàtic ja està assegurat. A la exdirigent del PP Carina Mejías, i el suport del televisiu exsocialista Javier Nart s'ha unit l'ex ministre del govern González Antonio Asunción, recentment despetxat i separat pel seu propi partit que no ha volgut confiar en ell per a llocs directius. D'altra banda quant a propostes polítiques en la dràstica situació en la qual es troba Catalunya, gens, seguir l'establert en la Constitució, defensa de la llengua castellana enfront del català i un feroç anticatalanisme jacobí solament comparable al dels seus homòlegs del PP, de UPyD i d'alguns sectors del PSOE i de l'extrema dreta: “amb l'Espanya constitucional unida sortirem de tots els problemes". Gens sobre la dació en pagament- si en canvi “la creació d'una xarxa d'allotjaments temporals per a immigrants que alleugin la situació de precarietat en la qual es troben moltes d'aquestes persones”-, res de com sortir de la crisi, sobre el descens demogràfic o la pèrdua de sobirania. De la immigració si que parlen, i és que segons el parer d'aquest partit virtual mundialista cal defensar la reagrupació familiar dels immigrants “ per considerar-ho un dret fonamental d'importància en el procés d'integració social. Seran reagrupables un cònjuge, els fills menors de 18 anys de tots dos i els majors en casos de dependència motivada”, també es fan partícips de la defensa del dret dels immigrants a votar en les eleccions municipals. “Perquè puguin fer-ho sense intervenir una modificació de la Constitució, impulsarem els tractats bilaterals necessaris perquè tots els estrangers legalment residents a Espanya puguin votar en les eleccions locals.” Així com “la inserció laboral en condicions d'igualtat”. 

Queda clar que a aquest partit li interessa ben poc la supervivència de la identitat catalana, la inversió demogràfica i la intolerable situació d'atur laboral que afecta als catalans en un moment en el qual tenim més de vuitcentsmil parats i més d'un milió d'immigrants a la nostra terra. La solució, ja ho saben, que es parli més castellà, encara que sigui amb accent sud-americà. Per a Ciudadanos, la identitat no importa i el poble català tampoc. Solament serveixen els vots i la ciutadania universal, encara que això suposi la ruïna i la desaparició del nostre poble. Només les importen les persones...nues, sense identitat, sense comunitat orgànica, sense arrels. Ja se sap, "one person, one vote".

CATALÀ:LLUITA PEL FUTUR DEL TEU POBLE!

 A l'any 2020 els autòctons serán minoria a la Gran Bretanya. Quan de temps tardarem els catalans en estar a la mateixa situació?

Català: Actua en consequència! i el 25 de novembre...abans de introduir la papereta pensa en el futur del teu poble.

EL NOSTRE POBLE PARLA CATALÀ

RESISTÈNCIA I RECONQUESTA

Un episodi més del debat-parany orquestat per CIU i PP. Primer va ser la manifestació de la Diada i la seguent convocatoria urgent d'eleccions catalanes amb el interessat teló de fons del debat de la independència. Després els insults i el menyspreu contra Catalunya per part de la sempre aprofitable extrema dreta centralista i jacobina. Eren pocs i arrivaren els militars-els mateixos que no protestaren quan les sales de tropa s'ompliren d'immigrants- amb els seus tancs, els seus avions i els seus suposats "drets de conquesta" sempre jaleats pels fatxes indocumentats de sempre. I per últim el ministre de "educació, cultura i esport" diu que cal "espanyolitzar"-es a dir, desarrelar- als alumnes catalans uns dies abans de la celebració d'una manifestació que suposadament conmemora una data sense cap arrel en el nostre poble i on alguns espanyolistes arrivats de fora insulten la nostra identitat, cremen banderes catalanes i es creuen amb drets de posessió de la nostra terra. Els instrumentalitzats mitjans de comunicació i els actors del debat polític no parlen ja de perdua d'identitat, de la invasió migratoria, de la substitució demogràfica, dels centenars de milers d'aturats catalans, de la destrucció del nostre comerç i la nostra industria, de la perdua de sobirania ni de la intolerable corrupció institucional dels darrers governs catalans, els mateixos que avui reclamen la "independéncia" per als seus propis fins. La manifestació del 11-S com la del 12-O formen part de la mateixa estrategia, una estrategia que reforça al partit del govern central i als seus agents mundialistes i centralistes en Catalunya, una estrategia  que també pot ajudar a aconseguir la majoria absoluta a CIU a pesar de ser el govern que més ha trait al seu poble, i que actua com a cortina de fum per a que els catalans obliden lo verdaderament important: el futur del seu poble. Tot amb l'ajuda de la estupida extrema dreta jacobina al servei del mundialisme i del  PP, de les maniobres interessades dels curruptes i venuts de CIU i ERC, i també amb l'ajude dels no menys manipulables  independentistes que a canvi d'un Estat virtual al que puguin anomenar-li "Catalunya" estàn disposats a acceptar entre els catalans als milers d'immigrants extraeuropeus que comprometen la cultura, el traball dels seus i la seva propia existència futura com a poble, a acceptar el govern dels bancs, la corrupció generalitzada, el malbaratament, el desgovern i les politiques neoliberals. Uns independentistes que estàn disposats a renunciar a gran part del territori que diuen defendre per a participar en una maniobra politica electoralista i interessada que en cap dels casos té la més mínima similitut amb la verdadera llibertat del poble català. Un poble en el que naixen més extrangers que catalans, amb una població feble economicament, amb un territori amputat, sotmés als bancs, al FMI i a la finança internacional, un poble que deixa que el seu comerç i la seva industria desaparega davant l'invasió de productes extrangers sense ser capaç de defendre lo seu podrà potser arrivar algun dia a ser un Estat, pero mai serà independent ni plé ni sobirà. 

Continuem doncs amb la nostra resistència cap als veritables enemics del nostre Poble, els que ens van a envair i van eliminar les nostres lleis, els que intentaren que la nostra llengua desapareguera, els que volen des de fa més de tres segles descatalanitzar la nostra terra cremant les nostres banderes, mostrant-nos els seus insults, els seus menyspreus i també els "seus" tancs, però també cap als que aprofitant-se del sentiment nacional català utilitzen la nostra identitat per a continuar més comodament destruint les nostres arrels, la nostra cultura i història, les nostres possibilitats económiques i demogràfiques per a poder seguir robant, expoliant i esclavitzant al nostre poble. Ambdós són els veritables enemics de la nostra identitat i del nostre futur com a Poble.

Rebutjem doncs el debat Catalunya-Espanya perqué és un debat fals i manipulador sobretot en un moment en el que tan l'una com l'altra estàn ben lluny de poseir  sobirania de cap tipus. Nosaltres no participem en el joc de les manifestacions i contramanifestacions, de les agresions i de les reaccions. Preferim resistir en la nostra catalanitat, lluitar pels drets, l'identitat i la supervivència del poble català, fer front als enemics del nostre poble vingan de dins o de fora i reconquistar el nostre territori per als nostres fills amb un horitzó comú de llibertat i sobirania: l'Europa independent i lliure.

ORGULL CATALÀ

L'Onze de septembre, el 12 d'Octubre com la resta de dies de l'any...Orgull de ser català!

PER NO ACABAR COM ELLS