dissabte, 22 de desembre del 2012

EL CAGA TIO, COSTUM NADALENCA CATALANA



Una de les tradicions nadalenques més arrelades a la nostra identitat és el Tió de Nadal celebrat antigament en tots els territoris de parla catalana dins de les celebracions de Nadal o Yule, i que avui perviu sobretot al Principat i en alguns indrets del País Valencià:
El "tió" no era en principi una altra cosa que el tronc que cremava en la llar, enmarcat en una antiga tradició europea encara celebrada avui dia en molts racons i països d'Europa.
 Originàriament un tronc que cremava en la xemeneia de la casa i regalava calor, llum i, simbòlicament, tot el necessari per a la celebració (els dolços). Avui dia aquest sentit és molt més materialista. El seu nom prové de del llatí titio. Antigament els pagans catalans, en fer cagar el Tió, el cremàven per a celebrar i simbolitzar la resurrecció del déu Sol en el solstici d’hivern. Moltes altres tradicions, totes d'orígen pagà, celebren el nadal al voltant d'un tronc, com pot ser el famós abet sota el qual podem trobar els regals del Pare Noel, es evident que ambdues tradicions tenen els seus punts en comú. La llum del foc que cremava el tronc antigament ha sigut substituida actualment per les llumenetes eléctriques de colors.

L'Arbre de Nadal, el tronc, o més nostre, el Tió, és una tradició que forma part de l'ancestral culte a la natura i per analogia als arbres, éssers sagrats que servien de temple als antics pobles indoeuropeus: l'alzina, el roure i el pi són els eixos principals de les tradicions paganes trobaven inspiració i elements bàsics per als seus rituals i uncions. 

 
Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el "tió" és un gran tronc que es posa a cremar en el foc de terra uns dies abans de Nadal.


A partir d'aquesta forma més primitiva el "tió" evoluciona: El "tió" és un tronc màgic que un dia proper a la vespra de Nadal, el 24 de desembre, arriba a casa cridant a la porta. Qui estigui a casa li obre i cal cuidar-li, tapar-li amb una manta perquè no passada freda i donar-li de menjar fins al dia 24 a la nit, moment en què es "caga el Tió". Posteriorment, com a les ciutats la gent ho tenia més difícil per adquirir un tronc, i perquè de tot es pot fer negoci, es van començar a vendre "Tions". Tots els que es venen són mes o menys iguals: solen portar una barretina, tenen una cara somrient i molt sovint també dues potes davanteres. Originàriament, cap era igual perquè simplement era un tronc gran al que un adult li pintava una cara com volia.
Tradicionalment es posa el Tió en la cuina o en el menjador prop del foc, si es té. Per menjar se li dóna pa sec, garrofes, mondes de taronja o de mandarines, o altres fruites. Actualment, hi ha qui li dóna altres coses més riques com a xocolata. També cal donar-li aigua per beure. Gràcies a les cures, el "Tió" podrà "cagar" els regals.

 En els seus orígens, la nit de Nadal, després del sopar i abans d’anar a la “Missa del Gall” (com marcava la tradició) la família es col•locava al voltant del Tió i aquest era copejat per un bastó, mentre es cantava una cançó popular. Aquesta en particular es pot escoltar tant a Barcelona com en alguns pobles al voltant de la Serra Mariola, en les comarques centrals valencianes:

"Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira't un pet
i que sone ben fort."

Baix de la manteta el Tió anava “cagant” xicotets regals, normalment dolços, neules, torró, etc, els quals deixarien bén contents als xiquets per a totes les festes.
 
Gànguil us desitja un Bon Nadal Català.

diumenge, 16 de desembre del 2012

UNA LLENGUA, UN POBLE: EL CATALÀ LLENGUA EUROPEA


  

"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
Instrucciones a los corregidores en territorio catalán. Madrid 1712

Els catalans gaudim d'una llengua rica i milenaria. El nostre poble naix per la voluntat d'aquells hereus de ibers, celtes, romans i visigots que van fer front a l'invasió islàmica arrivada d'Àfrica durant el segle VIII. És precisament en aquest periode que es produixen importants canvis en la llengua parlada dels primers catalans hagent-se trobat indicis de que ja en els primers anys de reconquesta es parlava un primerenc català que havia evolucionat lo suficient des del llatí vulgar de segles abans com per a mostrar importants diferèncias amb respecte d'aquell encara que tardaria en substituir el llatí en la llengua escrita. Les primeres paraules i construccions gramaticals escrites estàn documentades ja al segle XI en testaments, actes i altres documents i  en aquestes dades, a partir del Concili de Tours l'Esglesia decideix que les homilies es traduiren al català per tal de que ls feligresos catalans pugueran comprendre els sermons. A partir d'aquest segle començen a apareixer documents feudals integrament escrits en català com el Greuges de Caboet (1080-1095), o el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussa (1098) i a finals del segle XII ja trobem una traducció al català del Forum Iudicum. Durant el segle XIII es traduirà del llatí al català els Usatges de Barcelona i naix el primer text jurídic de importancia escrit originariament en català: Els Furs de València.
Però la nostra llengua també ha tingut literats de renom internacional coneguts en tota Europa com Ramón Llull (1232-1315), naixcut a Mallorca i creador de la prosa litearia en llengua catalana, o com Bernat Desclot o Ramón de Muntaner, naixcut a Perlada que va escribir la seva Crónica a Xirivella i que amb las seves Cróniques van representar la maduresa literaria de la llengua catalana on van afegir un sentiment d'orgull patriotic i nacionalista. En el segle XV, el valencià Ausiàs March comença a escriure poesia en català per primera vegada sense occitanismes. Altres refrents de la important literatura catalana medieval van ser Joanot Martorell (Gandía 1413), o els també valencians Jaume Roig i Joan Roís de Corella
La llengua catalana va ser estandaritzada per als documents reials i la burocracia de la Corona d'Aragó mitjançant la reforma de la Cancelleria Reial per part de Pere III el Cerimoniós  que va suposar la primera tasca de unitat de la llengua administrativa i literaria bastida sobre la modalitat dialectal del barceloní i acceptada en tots els regnes i entitats de la Corona. El català continuà com unica llengua oral i popular del poble català  fins al segle XVII quan começa a pareixer el castellà per influència de la cort de castella i questions de mercat al ser empleat en les impremtes.
Les primeres prohibicions de l'us del català fan presència en la Catalunya nord darrere la guerra dels segadors per part de les autoritats franceses que inicien un violent procés de substitució del català pel francés del que encara no s'ha recuperat aquella part irrenunciable de Catalunya. Paral.lelament i malgrat que l'us escrit i oral de la població de la resta de Catalunya era encara majoritari es produeix un descens en la produciió culta i literaria en català que encara compta amb personatges de pes com Cristofor Despuig.
Però sens dubte és amb la derrota de la Guerra de Sucesió i els decrets de Nova Planta quan s'inicia el procés de agresió contra la nostra llengua i identitat: el català deixa de ser llengua oficial al Principat i als regnes de València i Mallorca, desapareixen els drets i institucions forals, es castelanitza l'administració pública i es substitueixen els funcionaris, retors, notaris i escribans per personal castellà o castelanitzat, es castellanitza i canvia la toponimia catalana, es prohibeix l'us del català a l'escola, als tribunals civils i eclesiastics, als llibres de contabilitat i al teatre. A Madrid, el 20 de febrer de 1712 es dicten les "instruccions secretes als corregidors del territori català": "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado.". Poc a poc des de Madrid començava un sinistre procés destinat a introduir el castellà a Catalunya i fer desapareixer la llengua del poble català, el primer resultat del qual  va ser l'aparició d'una situació de diglossia no molt natural en la que els parlava català però s'utilitzava el castellà en la escritura i en les relacions amb les autoritats.
Front a aquest procés van surgir la resistència que va aportar el carlisme català, molt arrelat entre els apgesos de les zones rurals del Principat i del País Valencià i posteriorment el moviment cultural popular de la Renaixença molt lligat al Romanticisme europeu que reivindicava la recuperació de les cultures i identitats nacionals europees i la tornada a l'esplendor de l'Edat Mitjana front a les idees liberals, jacobines i centralistes que pretenien imposar un model únic precapitalista burgués i centralitzat des de madrid i traballava mitjançant els seus instruments polítics per la desmembració del poble català en provincies conrolades pels seus agents. Amb la base del tradicionalisme carlí, de cert republicanisme i de la renaixença surgeix el catalanisme polític destinat a lluitar per la identitat catalana i els interessos del poble català i amb els Jocs Florals, celebrats a València i Barcelona comença a esser patent un interés per coneoxer l'Estat de la llengua i reivindicar el seu ús i importància. Linguistes com Pompeu Fabra posarà las bases d'una codificació linguistica i apareix l'Institut de Estudis catalans.
Tanmateix, amb la Dictadura de Franco torna a accentuar-se el procés de castellanització tornant a imposar la prohibició de la oficialitat del català, quedant el castellà com a unica llengua vehicular en l'ensenyament, afers públics i mitjans de comunicació obligant al català a ser usat unicament en els àmbit privat i familiar. L'arrivada massiva durant el franquisme de onades migratories des d'altres indrets de Catalunya va a judar a la desvertebració del poble català i va posar la llengua en situació de retrocés encara que el seu ús privat mai va ser prohibit.
En l'actualitat el català és llengua oficial a Andorra, i co-oficial tant a Principat, com a València i les Illes Balears i ha estat introduit a l'ensenyança produint-se un saludable moviment de recuperació i de immersió linguística totalment necessari per a la supervivència d'aquest molt important tret de la nostra identitat.
La llengua catalana és una llengua romànica indoeuropea parlada per més de  11 milions de persones a les actuals comunitats autónomes de Catalunya, València i Illes Balears, a Andorra, la Franja de Ponent (Aragó), El Carxe (Murcia) a més de L'Alguer (Italia) i la Catalunya Nord (França). Regulada pel Institut d'Estudis Catalans i la Academia Valenciana de la Llengua pren com a base la ortografia de Pompeu Fabra i en el cas valencià la mateixa ortografia adaptada a la pronunciació del català ocidental i les variants valencianes segons les Normes de Castelló. Té dos dialectes coneguts com català occidental i català orietal i es coneguda a valència com valencià reconeguent la Academia valenciana de la Llengua que És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.
Actualment, a la massiva i continua arrivada de contingents extraeuropeus de llengua i cultura no catalana, s'afegeix la llei Wert i altres actuacions polítiques dels governs del PP, partit centralista i jacobí, suposa un nou atemptat contra l'us de la llengua catalana al condemnar-la ser llengua secundaria i no vehicular en l'ensenyament lo que posa en perill la recuperació del català especialment en València i Mallorca, lloc aquest darrer on les agresions cap a la nostra llengua i per tant la nostra identitat són continues.
Una asignatura pendent és així mateix el reconeiximent del català com a llengua oficial de la UE.
El català forma part de la nostra història, patrimoni i identitat, és la forma més natural de la expresió del nostre milenari poble i hem de lluitar per ella font als atacs que des del segle XVIII patim dels enemics de la nostra identitat: els mundialistes liberals jacobíns-catalans o no- que treballen per la nostra descatalanització i els seus succesors avui en el poder que amb mesures anticatalanes, mundialistes i proinmigracionistes.
El mundialisme és el pitjor enemic de les identitats. Català fes-li front!

TORNA TV3 A VALÈNCIA




L'Ajuntament de Morella, a la comarca dels Ports de Castelló, ha estat el primer municipi que ha recuperat les emissions de TV3, malgrat les amenaces del Govern d'Alberto Fabra.
 La recent sentència del Tribunal Suprem ha deixat  la Generalitat valenciana sense potestat sancionadora en aquest tema i ha anul·lat la denúncia contra Acció Cultural del País Valencià per les emisions de TV3 a territori valencià, per lo que el govern valencià ja no podrà impedir que els valencians que el desitjen pugan veure la televisió pública catalana i tindrà que tornar els diners de les sancions a la asociació responsable de les emisions de TV3 mitjançant la seua xarxa de repetidors. Recordem també que el PP amb els vots de UPyD va enderrocar la inciativa popular signada por milers de persones que demanaven que es puguera veure TV3 a València i Canal9 al Principat. 
No obstant això, el vicepresident del Consell valencià, José Císcar, va assegurar divendres que denunciaria davant el Govern del PP de Mariano Rajoy la reobertura dels repetidors.

Recordem que a la TDT de València es pot veure una televisió islàmica però no una cadena catalana. Ens congratulem del reinici de les emisions de TV3 a València i esperem que prompte es puga tornar a veure en totes les comarques valencianes.

Ja el sabiem, però el repetim un altra vegada: El PP, com els seus aliats de UPyD, és un partit anticatalà i mundialiste que treballa contra els interessos dels catalans i per la destrucció de les identitats.

Comença la rebel.lió al País Valencià

dijous, 13 de desembre del 2012

372 ANYS DE LA BATALLA DE CAMBRILS





En el context de la guerra europea dels trenta anys, va esclatar a Catalunya una revolta contra la Corona hispànica. Les seves principals causes van ser la presència de tropes castellanes en territori català, lleves i impostos per a la guerra i les noves imposicions fiscals que contravenien les lleis catalanes agreujat tot això pel malestar camperol. Malgrat que la guerra contra França ja havia finalitzat, les tropes castellanes del Comte-Duc d'Olivares romanien en territori del Principat sol·licitant lleves i allotjaments, saquejant poblacions i violant els drets històrics catalans. Veient els catalans que no aconseguien revertir la situació per la via política i diplomàtica, el diputat general pel braç militar en la Generalitat, Francesc de Tamarit es va negar a seguir col·laborant amb les tropes castellanes i va deixar de facilitar les lleves i allotjaments, fet que va motivar la seva detenció. La detenció d'un representant de la principal institució política catalana va ser el detonant de la revolta de milers de catalans del Principal que van entrar a Barcelona el 22 de maig de 1640 alliberant a Tamarit i a altres representants polítics catalans. A aquesta revolta, de l'anomenat Corpus de Sang, i al conflicte generat durant els anys seguents se li coneix com la guerra dels segadors.
El 7 de juny de 1640 el sometent de Sant Celoni de Blanes i grups de pagesos de la Catalunya interior inicien la revolta en Sant Andreu del Palomar sota la bandera del Sant Crist de la seva parròquia , entrant a Barcelona i nomenant virrei a Enric III d'Empúries i iniciant converses amb els francesos buscant protecció militar en el desigual conflicte que enfrontava a les tropes populars catalanes amb l'exèrcit de la poderosa Monarquia Hispànica amb la que habien dcidit no reconeixer-se degut a les impsicions i humiliacions cap a les tradicionals institucions i costums catalanes.
En el mes de setembre les tropes de Felip IV ocupen Tortosa iniciant des d'aquesta plaça l'avanç cap a Barcelona trobant fortes resistències en els llocs del Perelló, Coll de Balaguer i L'Hospitalet de l'Infant.
Durant aquest avanç felipista es produeix precisament l'oblidada i heroica gesta de la defensa de Cambrils transcorreguda entre els dies 13 i 16 de desembre. A l'interior de les seves muralles els patriotes catalans dirigits pel baró de Rocafort, Antoni d’Armengol, el sergent major de la vila Carles Bertrolà, i el governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, van resistir durant set dies fent front sense  armes ni peces d'artilleria a unes tropes numerica i militarment superiors. Durant el setge es va produir una càrrega de voluntaris catalans des de la porta principal que va ser repel·lida mitjançant l'artilleria realista en la qual van caure tres-cents catalans.
Finalment, els catalans assetjats van pactar la seva rendició i van sortir desarmats de la ciutat tal com s'havia convingut però els pactes i la paraula donada no van ser respectats pels vencedors i la represàlia va ser terrible. Al voltant de sis-centes persones entre voluntaris i veïns de Cambrils, desarmades i rendides, van ser assassinades a les portes de la ciutat per les tropes de la Corona malgrat haver promès respectar la vida dels vençuts. A més, els tres caps militars de la plaça, batlle i jurats van ser jutjats aquest mateix dia i condemnats a morir per garrot vil. Al matí següent la ciutat va clarejar amb tot el perímetre de la muralla envoltat per centenars de persones amb càrrecs públics i renom a la ciutat penjats, aquest mateix dia la ciutat va ser saquejada per les tropes felipistes i la muralla enderrocada.
A partir d'aquest moment, les autoritats catalanes, conscients que no era fiable establir pactes, acords o concòrdies amb la Corona van iniciar converses amb França i retirant la seva pertinença a la Monarquia Hispànica en considerar contravingudes i violades les lleis jurades pels reis. Aquesta situació no va canviar fins que en 1644 quan Felipe IV va accedir a tornar a jurar i respectar les constitucions catalanes. No obstant això, aquest conflicte va tenir un trist i costós final per al poble català, al ser-li amputada una important part del seu territori i lliurada a França segons el Tractat de Pirineus, tractat que a més va ser violat i incomplit així mateix per la Corona francesa que va prohibir parlar català en tot el territori.
El nostre record quan es complen 372 anys de la gesta dels  herois i patriotes catalans de Cambrils. Que el seu sacrifici mai no siga oblidat

dimarts, 11 de desembre del 2012

NO RENEGUEM


Ni reneguem ni hem de permetre els atacs que el mundialisme liberal jacobí que ara com fa més de 200 anys dirigeix cap a la nostra identitat.
El nostre poble i la nostra identitat no es negocia.

NOSTRE POBLE



El poble català no hauria mai de demanar perdó per existir.
El poble català està fart dels politics que amb la seva corrupció i la seva submissió a l'oligarquia financera i política han posat en perill la nostra identitat i les nostres drets com a poble.
El poble català està fart dels insults i menyspreus, de les imposicions i dels atacs. Des de fora o des de dins.
El poble català està orgullós de la seva identitat i mai ha de permetre que uns amb les seves polítiques lliberals i capitalistes i el seu instrument de la immigració vingan a posar-la en perill amb una inversió demogràfica sense precedents, amb un greu problema de convivència i un clar perjudici per als nostres treballadors.
El poble català té el cor català i no ha de permetre que ningú vinga a aquesta terra a dir-nos quina llengua hem de parlar. El nostre idioma forma part de la nostra milenaria identitat i no ens el treuràn.
El poble català té darrere mil anys de història gloriosa que avui alguns ens neguen, té el dret i té la capacitat de ser mestre del seu propi destí. Un destí que com el de la resta de pobles d'Europa té un futur en clau europea o no en tindrà cap.
El poble català ha de ser conscient que sense demanar perdó ni justificar res per ser el que és, sense odis esterils cap a la resta de identitats europees, ha de donar un pas valent per la preservació i afirmació de la seva identitat com a poble i lluitar juntament a les seves identitats germanes per la consecució d'una Europa independent de l'oligarquia financera internacionalista, una Europa lliure, social, unida, autocentrada i combativa.
Aquest és el nostre Poble i hem de defensar-lo. Sense perdons ni oblits.

dimarts, 4 de desembre del 2012

ESCOLA EN CATALÀ



El Govern liberal i jacobí del PP odia les identitats  i en això com en altres coses no és l'unic partit que ho fa. Per als lliberals, constitucionalistes, unionistes o com vullgan anomenar-se d'Europa les identitats, ara com fa 200 anys són una barrera i un obstacle per als seus plans de control econòmic i espiritual mundialista. Durant els darrers 200 anys no han parat de  caminar en eixa mateixa direcció política i territorial. Els liberals han intentat fer desapareixer les llengues identitaries euroepees en benefici de llengues majoritaries que esmantenen només com instrument de control, han acabat amb fonaments juridics, polítics i econòmics més naturals i arrelades en qualsevol de les identitats naturals d'Europa, han barrejat les poblacions, han impoat noves ordenacions alienes fetes a la mesura d'idees internacionalistes i mundialistes i han conquistat i sometit territoris en nom del "progrés" i de les "llibertats". L'objectiu és sempre el mateix, eliminar quasevol resistència identitaria als plans unificació capitalista mundial. En eixa tasca sempre han destacat els anomenats lliberals, representats durant el segle XIX pels ilustrats de les recolcions decimonòniques i avui pels partits mundialistes. 
Avui, han donat un pas més. El govern central del PP, partit que ha fet lo mateix en els darrers anys tant a les Illes com al País Valencià pretén erradicar definitivament el català de la educació, un terrible pas que pot suposar un colp molt greu a una de lesparts més importants de la nostra identitat: la nostra llengua.
Adjuntem una explicació bàsica del que suposa la anomenada LOMCE per a la nostra llengua, tret de change.org juntament amb la petició al ministre feta per Oriol Franch Pavía:

L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, en les seves sigles en castellà), planteja el seu atac a la immersió lingüística en català de quatre maneres:
1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrera en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".
2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, deixant el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només es requereix examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.
3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han de estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per les administracions educatives autonòmiques poden determinar aquesta proporció mentre es mantinguin condicions de "normalització lingüística".
4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.


To:
Ministro de Educación, Cultura y Deportes (José Ignacio Wert Ortega)
Por la presente le pongo de manifiesto mi total disconformidad con el borrador de la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa impulsado por el ministerio que Usted preside.

Esta Ley no puede prosperar ya que pone en peligro lengua catalana, un bien cultural del país, y mi lengua materna y vehicular. Esta afirmación puede parecer exagerada, pero ¿qué nivel espera Usted que se alcance relegando el catalán a cuarto idioma en los estudios?

Antes de proceder con esta Ley, considero que sería necesario que Usted viviera de cerca la realidad de Cataluña, una región en la que la convivencia de idiomas no supone ningún conflicto por mucho que medios de comunicación y políticos se empeñen a veces en demostrar lo contrario.

Reconsidere este borrador, y hágale un favor a todo el país, no sólo a los catalanes.
Sincerely,
[Your name]

Catalunya és un poble milenari i gloriós que no ha de permetre més imposicions, mentides, exclusions, menyspreus ni intromisions en una cosa tan important com els trets fonamentals de la nostra identitat. Som un poble i tenim dret a existir tal com som. Si a catalunya despareix la consciència del "ser català" desapareix qualsevol posibilitat de preservació del nostre poble com tal. L'immigració massiva, la substitució demogràfica són tal com els atacs a la nostra llengua i la nostra història, atacs contra el nostre poble i la nostra identitat. No hem de permetre-ho.

Per la nostra llengua, per la nostra dentitat, pel nostre Poble.

Volem l'escola en català!

dilluns, 3 de desembre del 2012

INICIEM LA NOVA RECONQUESTA



A l'any 2020 els autòctons seràn minoria a la Gran Bretanya. Quant de temps tardarem els catalans en estar a la mateixa situació?
Iniciem la nova Reconquesta!
Abans que siga massa tard.

HERÈNCIA


"AMAR I PROTEGIR TOTES LES PERSONES I EL POBLE; FER REGNAR LA JUSTICIA I VETLAR PERQUE ELS GRANS NO OPRIMESQUEN ELS MENUTS"

Testament de Jaume I
20 de juliol de 1276

LLIURE!



Lliure de corruptes, 
Lliure de l'oligarquía financera internacionalista, 
Lliure de lladres, especuladors i estafadors, 
Lliure de la globalització, la colonització mundialista, la submissió als bancs, i la immigració massiva. 
Catalunya lliure, social i catalana!

RES A CELEBRAR



 L'actual Constitució ha suposat el encastament d'una classe política que ha trait al poble, la cultura i la història de Catalunya. La Constitució espanyola prohibeix l'unitat hitòrica catalana, suposa el manteniment de politiques centralistes, liberals i jacobines i va ser creada per la mateixa casta política responsable de la situació actual que pateix el poble català.El 6 de dessembre els catalans no tenen res a celebrar. El poble català ha de ser mestre del seu propi destí.

dijous, 8 de novembre del 2012

9 DE NOVEMBRE DE 1659:MAI PERDAM EL NORD!



9 de novembre de 1659. Una data que no hem d'oblidar. Els representants de l'oligarquia traïdora de Felipe IV de Castella i III de Aragó, i els de Luis XIV de França pacten en el marc de la Guerra dels 30 anys i de la pau de Westfàlia, el Tractat dels Pirineus. La principal conseqüència del mateix va ser el desmembrament del territori català mitjançant la vergonyosa cessió del comtat de Rosselló i part del de Cerdanya-precisament un dels nuclis de neiximent de Catalunya- , una cessió que es va realitzar contra el sentir popular català, sense consultar a les Corts Catalanes ni permís de les institucions catalanes, i que a més violava el Jurament per els Illes, segons el qual cap part dels territoris de l'antic Regne de Mallorca – al que pertanyia el Rosselló- podia separar-se de la Corona d'Aragó. Una cessió que es va realitzar malgrat la resistència popular dels habitants d'aquestes terres i que no va poder fer-se efectiva fins a 1720.
El Tractat dels Pirineus va ser així mateix violat en abolir les institucions catalanes de la Catalunya Nord, la conservació de la qual quedava assegurada per aquest Tractat.
El 2 d'abril de 1700 va quedar a més prohibida per Reial decret l'ús de la llengua catalana en els actes oficials, quedant en l'actualitat englobats en el departament dels Pirineus Orientals, regió de Llenguadoc-Rosellon. Als centenars d'anys d'assimilació francesa s'afegeix avui una massiva presència d'immigrants extraeuropeus a la zona que ha deixat la situació de la identitat catalana en una posició molt feble. Solament la voluntat de recuperació i afirmació de la mateixa per part de cada vegada més nordcatalanes permeten tenir l'esperança d'un futur català per a Roselló, Cerdanya, Capcir i Vallespir. La unió dels pobles catalans i l'afirmació de la nostra identitat és un imperatiu en el qual Catalunya Nord tindrà un pes important i essencial en el futur d'Europa.
El cap de setmana més proper a aquest mal aniversari, patriotes catalans celebren diferents actes per reivindicar la catalanitat d'aquestes terres.
Catalunya serà un sol poble amb un destí europeu o no serà.

dijous, 1 de novembre del 2012

CATALUNYA MARXA CAP AL SUICCIDI DEMOGRÀFIC





Segons informa el digital e-noticies, l'Institut Demogràfic de Catalunya (Idescat) ha confirmat que l’any 2011,  el major nombre de naixements de mares estrangeres correspon a les de nacionalitat marroquina, que representen el 33,7% del total d’aquests naixements segits de les mares romaneses (6,5%), xineses (5,4%), equatorianes (4,9%), bolivianes (4,2%) i pakistaneses (3,8%), un total del 58.5 front als 42.5% dels nascuts de pares catalans.
Segons e-noticies, "En relació amb la nacionalitat de la mare, sis àmbits territorials superen la mitjana de Catalunya, que és de 28,0% de naixements de mares estrangeres. Les domarques gironines registren el valor màxim, amb un 36,4%, seguit per les Terres de l’Ebre (33,9%), Ponent (33,4%) i l’Alt Pirineu i Aran (32,4%). L’àmbit del Penedès (23,5%) i el Metropolità (26,1%) se situen per sota de la mitjana catalana.
Respecte a la distribució comarcal, a la comarca de la Segarra més de la meitat dels naixements (51,4%) són de mares estrangeres. Superen el 40% les comarques de la Vall d’Aran (44,8%), el Baix Empordà (43,1%), l’Alt Empordà (41,6%) i l’Urgell (40,1%). El Ripollès (18,8%), l’Anoia (19,9%) i el Pallars Sobirà (20%) destaquen per les baixes proporcions de naixements de mares estrangeres.
En relació amb els municipis de més de 20.000 habitants, Salt és el municipi que registra el valor relatiu més elevat: el 68,9% dels naixements són de mares estrangeres. El segueixen els municipis de Palafrugell (55,9%), Manlleu (49,2%) i Salou (48,5%). A l’altre extrem, els municipis amb proporcions més baixes de mares estrangeres són Castellar del Vallès (6,8%) i Molins de Rei (6,9%)."

Segons aquesta informació, podem començar a pensar que si no es reverteix aquest procés, en dos generacions els catalans serem minoria a la nostra terra. La imigració ha estat afavorida pels partits de la casta política al servei del neoliberalisme capitalista, en especial de CiU i PP. Les seves consequències han estat competència laboral, ghettos, inseguretat ciutadana, conflictes socials, reversió demogràfica, despese socials i més atur. Partits com ERC, Ciutadans, ICV són partidaris de una millor integració d'aquesta immigració, també SI mentre parlen català. Uns altres com la CUP són fervients partidaris de l'immigració extraueropea al nostre territori.

Català: recorda això el 25 de novembre.

divendres, 26 d’octubre del 2012

SOLIDARITAT AMB LA GENT GRAN DE CASA: EL CAS DE LA DOLORS BOADELLA



Segons informacins recollides al digital "Som Noticia" i compartides també per Identitat Catalana, fa unes setmanes,  Dolors Boatella va tornar del hospital a casa seva però no va poder entrar-hi perquè li havien canviat el pany. Un grup de marroquins havia ocupat casa seva, al centre de la Bisbal. Què ha fet l’Ajuntament de la Bisbal, baix govern de PSC-CIU, en comptes d’ajudar la Dolors a recuperar la casa, l’han tancada en un geriàtric. Així doncs, els marroquins viuen sense pagar llum ni aigua a la casa de la Dolors, la qual roman ara tancada en un geriàtric.El increible cas d'una dona major, sola i catalana que s'ha vist provada de la seva casa per la violència dels immigrants, i una prova més de que els partits majoritaris que ens governen no protegeixen a la nostra gent i de la permissivitat cap a les actuacions il.licites dels immigrants -"nouvinguts" o "nos catalans" en el argot particular de CiU i dels altres partits-. No és l'unic cas de magrebins que entrin en cases i es queden sense pagar llum, aigua o gas davant el silenci de les autoritats. 
Solidaritat amb la Dolors Boadella, amb la gent gran, amb la nostra gent de casa.

CIUTADANS DE LA GLOBALITZACIÓ





El terme “ciutadans” encunyat políticament pels liberals jacobins del segle XIX ha estat el triat per donar nom a un partit polític que malgrat no comptar amb una estructura municipal, ni bases, ni teixit social, ha aconseguit representació parlamentària en les dos últimes eleccions celebrades a Catalunya. Un recolzament en vots segurament relacionat amb l'important suport mediàtic que obté durant els mesos anteriors a les eleccions o en plena campanya electoral, una aparició en els mitjans que contrasta amb la seva activitat política durant la resta d'anys que intervenen entre confrontacions electorals en els quals la seva presència i activitat política és gairebé nul·la. Ciutadanos-Partido de la Ciudadania, tal és el seu nom oficial, és un partit de tradició liberal jacobina, i per tant centralista espanyola, i de vocació electoralista, nascut per fer front als sentiments identitaris i nacionalistes catalans i per recuperar els vots dels desencantats de les principals opcions polítiques jacobinas- això és, PP i PSOE, des de la mateixa lògica del sistema que anima a aquelles: polítiques neoliberals, suport polític al procés de globalització, submissió a l'oligarquia financera i atac a qualsevol identitat natural. Exactament la mateixa funció que té a nivell nacional un altre partit de les mateixes característiques: UPyD, formació a la qual han anat a parar no pocs exafiliats de Ciutadans, entre ells un dels seus fundadors, Antonio Robles. Ciutadans, com UPyD solen ser la plataforma política de polítics ressentits apartats del PP i del PSOE que no renuncien a una ben remunerada carrera política, i amb aquest tipus de personatges compleixen a la perfecció la seva funció de recollir els vots dels desencantats perquè tot segueixi igual. És a dir, Ciutadans com UPyD no són garantia de canvi ni de res seriós. En les presents eleccions, perfectament introduïts en l'artificial debat independentista català creat interessadament pel PP i CIU per tapar les seves respectives desastroses polítiques, les seves pèssimes gestions i els seus innombrables casos de corrupció, Ciudadanos encarna eficaçment al costat del PP, UPyD i certs sectors de l'extrema dreta un dels extrems del procés de divisió del poble català, i ho fa de manera radical conforme a la seva pròpia filosofia política. Com més nacionalista és el debat, més anticatalanes són les posicions de CiU, assegurant-se amb això, i mitjançant al no gens inestimable col·laboració del diari El Mundo, una segura representació parlamentària en virtut als vots espanyolistes de Catalunya, minoritaris, però en qualsevol cas suficients per assegurar-li una tranquil·la permanència al parlament, una presència submissa i tranquil·la que solament es farà notar per alimentar l'etern debat nacionalista català des del seu extrem més anti-identitari.

 En els actuals comicis, l'espectacle mediàtic ja està assegurat. A la exdirigent del PP Carina Mejías, i el suport del televisiu exsocialista Javier Nart s'ha unit l'ex ministre del govern González Antonio Asunción, recentment despetxat i separat pel seu propi partit que no ha volgut confiar en ell per a llocs directius. D'altra banda quant a propostes polítiques en la dràstica situació en la qual es troba Catalunya, gens, seguir l'establert en la Constitució, defensa de la llengua castellana enfront del català i un feroç anticatalanisme jacobí solament comparable al dels seus homòlegs del PP, de UPyD i d'alguns sectors del PSOE i de l'extrema dreta: “amb l'Espanya constitucional unida sortirem de tots els problemes". Gens sobre la dació en pagament- si en canvi “la creació d'una xarxa d'allotjaments temporals per a immigrants que alleugin la situació de precarietat en la qual es troben moltes d'aquestes persones”-, res de com sortir de la crisi, sobre el descens demogràfic o la pèrdua de sobirania. De la immigració si que parlen, i és que segons el parer d'aquest partit virtual mundialista cal defensar la reagrupació familiar dels immigrants “ per considerar-ho un dret fonamental d'importància en el procés d'integració social. Seran reagrupables un cònjuge, els fills menors de 18 anys de tots dos i els majors en casos de dependència motivada”, també es fan partícips de la defensa del dret dels immigrants a votar en les eleccions municipals. “Perquè puguin fer-ho sense intervenir una modificació de la Constitució, impulsarem els tractats bilaterals necessaris perquè tots els estrangers legalment residents a Espanya puguin votar en les eleccions locals.” Així com “la inserció laboral en condicions d'igualtat”. 

Queda clar que a aquest partit li interessa ben poc la supervivència de la identitat catalana, la inversió demogràfica i la intolerable situació d'atur laboral que afecta als catalans en un moment en el qual tenim més de vuitcentsmil parats i més d'un milió d'immigrants a la nostra terra. La solució, ja ho saben, que es parli més castellà, encara que sigui amb accent sud-americà. Per a Ciudadanos, la identitat no importa i el poble català tampoc. Solament serveixen els vots i la ciutadania universal, encara que això suposi la ruïna i la desaparició del nostre poble. Només les importen les persones...nues, sense identitat, sense comunitat orgànica, sense arrels. Ja se sap, "one person, one vote".

dijous, 18 d’octubre del 2012

CATALÀ:LLUITA PEL FUTUR DEL TEU POBLE!



 A l'any 2020 els autòctons serán minoria a la Gran Bretanya. Quan de temps tardarem els catalans en estar a la mateixa situació?

Català: Actua en consequència! i el 25 de novembre...abans de introduir la papereta pensa en el futur del teu poble.


divendres, 12 d’octubre del 2012

EL NOSTRE POBLE PARLA CATALÀ


RESISTÈNCIA I RECONQUESTA

Un episodi més del debat-parany orquestat per CIU i PP. Primer va ser la manifestació de la Diada i la seguent convocatoria urgent d'eleccions catalanes amb el interessat teló de fons del debat de la independència. Després els insults i el menyspreu contra Catalunya per part de la sempre aprofitable extrema dreta centralista i jacobina. Eren pocs i arrivaren els militars-els mateixos que no protestaren quan les sales de tropa s'ompliren d'immigrants- amb els seus tancs, els seus avions i els seus suposats "drets de conquesta" sempre jaleats pels fatxes indocumentats de sempre. I per últim el ministre de "educació, cultura i esport" diu que cal "espanyolitzar"-es a dir, desarrelar- als alumnes catalans uns dies abans de la celebració d'una manifestació que suposadament conmemora una data sense cap arrel en el nostre poble i on alguns espanyolistes arrivats de fora insulten la nostra identitat, cremen banderes catalanes i es creuen amb drets de posessió de la nostra terra. Els instrumentalitzats mitjans de comunicació i els actors del debat polític no parlen ja de perdua d'identitat, de la invasió migratoria, de la substitució demogràfica, dels centenars de milers d'aturats catalans, de la destrucció del nostre comerç i la nostra industria, de la perdua de sobirania ni de la intolerable corrupció institucional dels darrers governs catalans, els mateixos que avui reclamen la "independéncia" per als seus propis fins. La manifestació del 11-S com la del 12-O formen part de la mateixa estrategia, una estrategia que reforça al partit del govern central i als seus agents mundialistes i centralistes en Catalunya, una estrategia  que també pot ajudar a aconseguir la majoria absoluta a CIU a pesar de ser el govern que més ha trait al seu poble, i que actua com a cortina de fum per a que els catalans obliden lo verdaderament important: el futur del seu poble. Tot amb l'ajuda de la estupida extrema dreta jacobina al servei del mundialisme i del  PP, de les maniobres interessades dels curruptes i venuts de CIU i ERC, i també amb l'ajude dels no menys manipulables  independentistes que a canvi d'un Estat virtual al que puguin anomenar-li "Catalunya" estàn disposats a acceptar entre els catalans als milers d'immigrants extraeuropeus que comprometen la cultura, el traball dels seus i la seva propia existència futura com a poble, a acceptar el govern dels bancs, la corrupció generalitzada, el malbaratament, el desgovern i les politiques neoliberals. Uns independentistes que estàn disposats a renunciar a gran part del territori que diuen defendre per a participar en una maniobra politica electoralista i interessada que en cap dels casos té la més mínima similitut amb la verdadera llibertat del poble català. Un poble en el que naixen més extrangers que catalans, amb una població feble economicament, amb un territori amputat, sotmés als bancs, al FMI i a la finança internacional, un poble que deixa que el seu comerç i la seva industria desaparega davant l'invasió de productes extrangers sense ser capaç de defendre lo seu podrà potser arrivar algun dia a ser un Estat, pero mai serà independent ni plé ni sobirà. 
Continuem doncs amb la nostra resistència cap als veritables enemics del nostre Poble, els que ens van a envair i van eliminar les nostres lleis, els que intentaren que la nostra llengua desapareguera, els que volen des de fa més de tres segles descatalanitzar la nostra terra cremant les nostres banderes, mostrant-nos els seus insults, els seus menyspreus i també els "seus" tancs, però també cap als que aprofitant-se del sentiment nacional català utilitzen la nostra identitat per a continuar més comodament destruint les nostres arrels, la nostra cultura i història, les nostres possibilitats económiques i demogràfiques per a poder seguir robant, expoliant i esclavitzant al nostre poble. Ambdós són els veritables enemics de la nostra identitat i del nostre futur com a Poble.
Rebutjem doncs el debat Catalunya-Espanya perqué és un debat fals i manipulador sobretot en un moment en el que tan l'una com l'altra estàn ben lluny de poseir  sobirania de cap tipus. Nosaltres no participem en el joc de les manifestacions i contramanifestacions, de les agresions i de les reaccions. Preferim resistir en la nostra catalanitat, lluitar pels drets, l'identitat i la supervivència del poble català, fer front als enemics del nostre poble vingan de dins o de fora i reconquistar el nostre territori per als nostres fills amb un horitzó comú de llibertat i sobirania: l'Europa independent i lliure.

ORGULL CATALÀ




L'Onze de septembre, el 12 d'Octubre com la resta de dies de l'any...Orgull de ser català!

divendres, 28 de setembre del 2012

NO VOLEM POLÍTICS TRANSGÈNICS



El Principat de Catalunya compta amb més del 40% dels camps experimentals d'OGM (organismes geneticament modificats) que encara no han estat autoritzats. Som el segón territori amb més cultius transgènics d'Europa. Una potencial amenaça per al medi ambient, per a les abelles, possiblement per a la nostra salut i per a l'economia del país.A Catalunya hi ha més de 26.000 hectàrees plantades de blat de moro de diferents cases comercials com Syngenta, Monsanto, Pioneer, etc., nombrosos camps experimentals amb infinitat d’irregularitats i il•legalitats en el desenvolupament dels conreus OGM (el cas del camp de demostració de la Pioneer a Algerri, ja denunciat al 2003 i 2004).Tampoc no s'estàn donant a coneixer els efectes nocius  dels cultius transgènics encara que enguany s'ha establert la prohibició per part de l'Unió Europea de exportació de mels de l'Estat Espanyol ja que aquesta mel conté traces d'organismes geneticament modificats.Des de que els investigadors europeus van descobrir indicis preocupants en els aliments i cultius trangènics que podien prejudicar a la població i al camp, Europa ha estat territori vedat per a les multinacionals americanes com la polèmica Monsanto que després de actuar en Sudamérica volien extendre-la a Europa. Sols l'Estat Espanyol, i en concret Catalunya, van ecceptar que la nostra terra i el nostre poble fora un camp d'experimentació. CiU, PSC i PPC han contribuit decisivament a que avui tingam aquesta situació d'amenaça ecològica amb descnegudes consequències per al nostre medi natural i la nostra salut a casa nostra, una situació que a més a més perjudica greument a l'agricultura tradicional catalana i a la imagen de la nostra terra en benefici només de algunes multinacionals. Si el cultiu de transgènics dona treball-mal pagat i en condicions dolentes per als treballadors, al mateix temps destrueix economies locals i el treball agricola tradicional i propi del que viuen molts catalans a les zones rurals, una situació pareguda com la que ens pretenien imposar amb Eurovegas, un negoci mafiós condicionat per un magnat americà al que va donar suport Laporta. Tanmateix convé recordar que va ser precisament durant el govern del Tripartit (PSC, ERC,ICV) quan aquesta situació es va intensificar fins a arrivar a les 26.00 hectarees transgèniques que avui tenim. Va ser aquest govern juntament al suport del PPC els que van vetar qualsevol debat, investigació o informació sobre els transgènics reclamades per diferents plataformes ciutadanes o ecologistes, ignorant qualsevol estudi que recomanara la prohibició dels transgènics. Una situació que continua amb el govern de CiU.

Els tres partits, que van formar el govern del nefast Tripartit, tingueren més interés en defensar els seus espais de govern (fruit del repartiment del poder acordat en els pactes post-electorals), que no pas en frenar com els altres països europeus l'avançada transgènica a casa nostra o en desenvolupar polítiques ecològiques en benefici dels sistemes naturals que conformen el nostre país i de la societat humana que hi viu. Tot i que en el govern tripartit hi ha hagut una formació política que l’any 1999 va pintar-se de ‘verd’ (afegint el mot ‘verds’ al seu nom original) en constatar el bon resultat assolit per la coalició electoral formada amb Els Verds - Confedereció Ecologista de Catalunya (entre 1995 i 1999), els fets han demostrat abastament la seva incapacitat per dur a terme polítiques ecològiques (i energètiques) com les que es podrien esperar d’una formació política verda. El tripatit va dur a terme polítiques continuistes amb les dels governs de CiU d’ampliació del nombre d’espais naturals protegits, sense desenvolupar polítiques d’ecologització dels espais no protegits (ni de regeneració ecològica dels espais degradats), amb la qual cosa els espais protegits s’han convertit, de fet, en una mena de tapadora política per continuar degradant ecològicament la resta del país.Per la seva banda ERC que s'oposava clarament en contra dels transgènics al nostre país tampoc no va fer res durant el seu mandat, actuant juntament amb ICV-EUiA com a meres comparses del PSC, partit que com CIU han estat valedors d'aquest tipus de politiques nocives per al nostre camp, el nostre medi ambient i la nostra economia tradicional.

De moment ja no podem exportar mel. Els nostres cultius tradicionals, els nostres boscos, la nostra fauna i moltes persones estàn en risc de contaminació i no es coneixen quines altres negatives consequències podrem veure en un futur. 

Això demostra una vegada més els interesos que mouen als nostres politics, uns interesos que mai no són els del poble al que suposadament representa. Els mateixos que volien implantar Eurovegas al nostre país acavant amb el patriomni natural del Baix Llobregat i amb la economia local i tradicional de moltes families catalanes, els mateixos qe avui volen imposar el Barcelona World al Camp de Tarragona, una empresa que amb Iñaki Urdangarín ja va intentar requalificar el Parc natural de El Saler al país valencià. 
CiU, PPC, PSC, ERC i ICV han demostrat amb els seus fets i les seus polítiques la Catalunya que volen, una Catalunya sequestrada, utilitzada, sense sobirania, identitat, patrimoni  ni arrels. Una Catalunya robada al poble català.
Català, recorda'l i no et deixes enganyar.

dimecres, 26 de setembre del 2012

MUSULMANS DEMANEN LIMITAR LA LLIBERTAT D'EXPRESIÓ A CATALUNYA



 En el marc del VIII Congrés dels Imams i Presidents de Mesquites de Catalunya el secretari general de la Federació Consell Islàmic de Catalunya, Mohammed Halhoul, ha afirmat: “Sentim que hi ha una frontera o unes línies vermelles que marquen fins on podria arribar la llibertat d’expressió, la llibertat artística o la llibertat de producció.” Segons creu Halhoul, cal “posar lleis a la llibertat d’expressió”. “No tot està permès. Crec que és un debat humanístic en què els juristes haurien de treballar determinant un punt fins on arriben les llibertats”, ha afegit.
Font: Som Noticia

dilluns, 24 de setembre del 2012

VIDEO DENUNCIA CORRUPCIÓ A LA SANITAT PÚBLICA CATALANA



Recomanem el seguent demoledor video que destapa importants casos de corrupció i malbaratement en el marc del sistema pùblic de sanitat catalana. Aquesta és la Catalunya de Mas, la mateixa que van tenir amb el Tripartit. Corrupció i malbaratament dels fons públics i després retallades en la nostra sanitat i perhudicis als treballadors catalans.
Aquesta gent és la mateixa que avui es presenten com els garants de la llibertat de Catalunya. Expoli, malbaratament, corrupció, perdua de identitat, substitució demogràfica, atur, retallades...La Catalunya de CIU i del Tripartit.
A les properes eleccions els catalans tenim la oportunitat de reaccionar i prendre el nostre propi destí, impedint que segueixen al poder.

Per a veure el video:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=1VNLMY40MkU
https://www.youtube.com/watch?v=m2T4P1ICqNs&feature=fvwrel

dimarts, 18 de setembre del 2012

IDENTITARIS DE CATALUNYA NORD CONTRA EL JOC IGNOMINIÓS DE L'AJUNTAMENT DE PERPINYÀ




Durant la passada setmana l'ajuntament de Perpinyà mitjançant el seu servei de patrimoni ha invitat a la població de la ciutat a participar en una recreació del asalt de les tropes franceses contra la vola d'Elna en la que va cometre's un genocidi contra la població catalana durant la creuada que el Papa Martí IV i el rei francés Felipe IV. L'any 1285 2000 creuats van invair el nord de Catalunya, mentre que les hosts de Barcelona, Lleida, Tortosa i València amb el recolzament de 5000 almogàvers i dels Ordres Militars del Temple i Hospital es concentraven en Figueres. Darrere la batalla de Salses, la població nordcatalana es va sublevar contra les tropes franceses a Perpinyà i els francesos van sofocar la revolta assasinant als veins d'Elna dins la catedral  "Varen prendre la vila i van matar tots els homes i forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l'altra, despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després la deixaren estar. Partiren d'aquí tots junts amb gran goig i alegria". Jugar amb el genocidi dels resistents i poblador civils catalans  més de setcents anys després del genocidi d'Elna pareix un acudit de mal gust, per això alguns grups catalans i la Plataforma per Catalunya Nord han reaccionat debidament. El resultat ha estat la retirada del joc i dels comentaris a la web municipal de Perpinyà. 
Aqui, el comunicat de PxCNord sobre els fets:


‘Joc ignominiós organitzat per l’ajuntament de Perpinyà en el marc de les diades del patrimoni els15 i 16 de setembre. Ha declarat Daniela Grau
En aquest article: http://www.mairie-perpignan.f
l’ajuntament de Perpinyà i més especialment “el servei educatiu del patrimoni” convida i incita la població a repetir la creuada del rei francès Philippe le Hardi l’any 1285 contra Catalunya, i més particularment l’asssalt de la vila d’Elna, la massacre de la població dins la catedral, tal com la va relatar en la seva crònica Bernat Desclot, contemporani dels fets… …’
Avui en dia Philippe le Hardi seria jutjat com a criminal de guerra pel Tribunal Internacional de Justícia i els qui en farien l’apologia també serien condemnats. ‘ denuncia el comunicat de la Commisió organitzadora del “Dia de la Memòria” a Elna, amb ploma de la Daniela Grau, que és qui va denunciar el projecte i engegar la protesta (no pas un partit polític ni el cap d’un partit com uns poden pensar, afirmar, o escriure)
Jaume Roure, Conseller municipal i a l’aglomeració pels afers catalans afirma (el el diari d’aquí i d’avui l’Indépendant) que el Batlle anul•larà aquesta proposta.
Els militants de la Plataforma per Catalunya Nord han volgut verificar per ells mateixos i han anat al Castillet dissabte a la tarda.
El secretari territorial de la PxC Nord, Llorenç Perrié Albanell, ha conversat amb l’instigador del jocs, l’historiador, Thomas Charpentier. L’historiador ens ha afirmat que es tractava d’un error del servei de comunicació de l’ajuntament de Perpignan. Que en cap moment, per la seva part, no es tractava de recolzar ningú, que sigui « Philippe le Hardy ou els Catalans », « simplement faig història ».
Llorenç Perrié a subratllar que al cas contrari « la PxC Nord sense vacil-lar ella també hauria entrat en la polèmica per defensar els interessos històric, moral i territorial de Catalunya. »
La PxC Nord es lamenta igualment que l’ajuntament de Perpinyà no ha presentat per un comunicat «els efectes nefast d’aquesta campanya militar sobre les terres catalanes. »
«La complaença i la diletant d’alguns regidors de la municipalitat perpinyanenc ja no ens deixis dubte sobre els seus sentiments negatius envers algunes reivindicacions del sentiment de pertinença a la comunitat catalana.»

divendres, 14 de setembre del 2012

PP I UPyD TANQUEN AL CAMÍ A TV3 AL PAÍS VALENCIÀ



Durant aquesta setmana el Partido Popular amb el suport de UPyD ha tancat amb els seus vots la Iniciativa Legislativa Popular "Televisió sense Fronteres", una iniciativa que va arrivar al Congrés amb el suport de 65.000 signatures per a permetre l'emisió de TV3 a territori valencià i la de Canal9-televisió valenciana- a la comunitat autònoma catalana. El dret a veure TV3 és una vella reivindicació per a molts valencians que va propiciar que al 1985 s'iniciaren les emisions gracies a un primer repetidor casolà posat en marxa per un grup de radioaficionats a Sueca. Des de llavors, gracies a l'activitat de Acció Cultural del País Valencià es va mantenir l'emisió malgrat les dificultats que per part dels governs socialistes i sobretot del PP. Va ser en l'epoca de Camps, que amb TV3 veia peligrar el seu monopoli televisiu valenciá, quan es van aguditzar les presions i finalment mitjançant importants multes de 30.000 euros per quinzena d'emisió van tallar totes les vies a febrer del 2011.
El PP i UPyD ara amb els seus vots han pres una decisió arbitraria i dictatorial contra un dret de valencians i catalans: la llibertat de rebre informació en la seva propia llengua, a més de anar contra la Carta Europea de Llengues Regionals i Minoritaries que garantitza la recepció de senyals de radio i televisió als diferents territoris que comparteixen una mateixa llengua. El PP no repecta al poble valencià ni lluita pels seus interessos, identitat i cultura tal com ja han demostrat sobradament. UPyD està clarament contra totes les identitats.Els models que defenen aquests partits és clarament centralista, jacobí i multiculturalista. Per a ells, com per a les oligarquies financeres internacionalistes a les que serveixen, les identitats són un destorb.
Al País Valencià es pot veure Al-Jazeera i qualsevol televisió regional sense cap problema. Per que no TV3?

NIÑO BECERRA: "CATALUNYA AVUI TÉ 650.000 ATURATS ,D'AQUESTS QUANTS SÓN IMMIGRANTS?"



El catedràtic d'Economia, Santiago Niño Becerra, en declaracions a La Rambla de BTV, va manifestar que "abans de preguntar-nos si és viable una Catalunya independent a nivell econòmic, ens hem de preguntar quina Catalunya".

En aquest sentit, va apuntar que "la regió d'Europa que té una taxa més elevada d'immigrants és Flandes, el 17%. En segon lloc ve Catalunya, amb un 14,5%". "Catalunya actualment té 650.000 aturats. D'aquests, quants són immigrants?", va preguntar.

Niño Becerra va insistir que "aquesta Catalunya independent econòmicament, podria arribar a un acord per treure els immigrants aturats i que no es necessiten?". "No és el mateix pensar en una Catalunya independent amb 500.000 aturats immigrants o no", va afirmar, a més de sentenciar que "Catalunya és viable prescindint d'uns aturats que no corresponen a Catalunya".


Font: e-noticies

dimarts, 11 de setembre del 2012

BONA DIADA!





En record a tots els catalans que van lluitar i morir per la seua identitat i llibertat.
El seu exemple ens dona força per a seguir lluitant pel nostre Poble.
Aquesta és la nostra terra i hem de defendre-la.
Visca el Poble Català!   Amunt Europa Lliure!

dissabte, 8 de setembre del 2012

PXCATALUNYA NORD PER LA LLENGUA

La Plataforma per Catalunya Nord (PxCN) aporta el seu suport a la campanya de l’associació cultural Catalan pour Tous, per la promoció de la llengua catalana als comerços de Catalunya Nord.
La Plataforma per Catalunya Nord (PxCN) recorda que la promoció de la llengua catalana pels comerços de casa és perfectament complementària al nostre campanya a favor dels comerços et dels productes locals ( clic1 clic2). Primer els de casa!

dilluns, 3 de setembre del 2012

FEM PINYA PEL NOSTRE FUTUR


MÉS SEGURETAT ALS NOSTRES CARRERS


 
Segons el digital e-noticies, "els Mossos d’Esquadra han detingut Patricio T.C., nascut a l’Equador, de 42 anys i amb domicili a Barcelona, com a presumpte autor de 10 estrebades que s’haurien comès durant les darreres setmanes a la xarxa del metro de Barcelona.


L’arrestat s’havia especialitzat a arrencar cadenes d’or a usuaris del transport metropolità que estaven sols i desprevinguts, la qual cosa el permetia fugir amb facilitat sense ser interceptat per ningú."



Un cas entre tants de immigrants que es dediquen als robatoris a la nostra terra per a sobrevivir.
I com altres casos, el equatorià detingut era reinicident. La noticia afegeix:

"Es dóna la circumstància que Patricio TC ja va ser detingut l’any 2009 per fets similars (estrebades de cadenes d’or al metro de Barcelona) i va ser condemnat a dos anys de presó i a l’expulsió del país, que finalment no es va portar a terme. El detingut va passar a disposició judicial dissabte passat i el jutge va ordenar el seu ingrés a presó."


Resumint, el delinquent equatorià ja habia comés altres robatoris violents contra usuaris del Metro fa tres anys. Va ser condemnat a la expulsió del país però aquesta expulsió no es va complir. Ara de nou tornarà a pressó. Però el que passa es que més del 50% de les persones que hi han a les nostres pressons són extrangers amb la conseguent despesa social que això suposa en aquesta espoca de retalls i sacrificis als que ens condemnen als catalans. 

No és tolerable que els catalans tingam que patir per una banda la inseguretat ciutatana als nostres carrers  i després la despesa que suposen les pressons per a aquests tipus de deliquents. Ja fa massa temps que alguns membres del Cos de Mossos d'Esquadra es fan resó de la problemàtica social que suposa la delinquència per part d'alguns elements sudamericans, especialment de les anomenades "bandes llatines". Un problema que els politics es neguen a considerar però que veiem diariament als nostres carrers unir al fenòmen del tràfic de drogues, violència doméstica i robatoris constants.

Hem de recuperar la tranquilitat i la seguretat als nostres castigats carrers i retallar en despeses originats per la delinquència immigrant. Els delinquents extrangers han de ser deportats als seus països d'oritge.

Els politics del nostre Parlament han demostrat que no poden o no volen defensar als catalans. Hem de canviar de representants. Només els politics identitaris que com Josep Anglada i Plataforma per Catalunya defenen la identitat, la seguretat i la llibertat del poble català poden canviar aquesta situació. 




dissabte, 18 d’agost del 2012

QUE BONIC ÉS EL REAGRPAMENT FAMILIAR



Excelent article d'opinió de Toni Badia publicat a "Som Noticia":

Es diu molt que els principals responsables de la crisi, els banquers, haurien d’anar a la presó. Jo hi estic d’acord. Malauradament, encara és hora que hàgim de veure’n un entre barrots. Però no només els banquers haurien d’anar a la presó. També hi haurien d’anar els que van tenir la nefasta idea del reagrupament familiar dels immigrants, que amb la seva irresponsabilitat i el seu fanatisme ideològic contrari a les identitats europees han arruïnat l’estat del benestar que teníem.
Us relataré un cas real de reagrupament faimiliar que m’han explicat, real com la vida mateixa (i no me l’ha explicat un europeu, precisament, sinó una amiga equatoriana): tres homes equatorians casats emigren a Catalunya i troben feina. Poc després, ja els tenim tots tres amistançats amb sengles romaneses. Les seves dones allà a l’Equador, amb la mosca al nas, decideixen venir aquí per lligar curt els marits. Els tres immigrants, per obra i gràcia de la gelosia, ja s’han convertit en sis. Salvats els tres matrimonis, entra en vigor la llei de reagrupament familiar. Un dels matrimonis porta un fill que tenia al seu país, i el segon dos fills. Ja tenim 9 persones a càrrec de la Seguretat Social. Aleshores descobreixen que gràcies al reagrupament no només poden portar els fills, també els pares. Un dels matrimonis, doncs, porta el pare d’un dels marits. Mentrestant, el tercer matrimoni, esperonat pels ajuts Zapatero a la natalitat (2500 euros per fill) fa tres fills en tres anys. En tres anys, els 3 immigrants s’han convertit ja en 13. Finalment, el pare d’un dels marits descobreix que la llei li permet també portar una filla que té d’un anterior matrimoni. Aquella filla ve prenyada i pareix aquí. Resultat: els 3 immigrants inicials, per gelosia de les dones es van transformar en 6, i per ajuts i reagrupaments en 15. Tot això en només 3 anys. De 1600 euros anuals X 3 = a 4.800 euros anuals de cost per a la Seguretat Social a 1600 euros anuals X 15 = a 24.000 euros anuals de cost per a la Seguretat Social. No cal dir, a més, que es van hipotecar i endeutar fins a les celles. Només un dels matrimonis ha pogut continuar pagant el pis que va comprar. Un gran negoci per als bancs, que han cobrat durant els primers anys uns interessos onerosos i després s’han quedat en propietat les finques. Negoci rodó.
Els polítics espanyols han utilitzat aquesta gent. Els han utilitzat perquè volien convertir Espanya en una potència Europea a base d’inflar la població amb immigrants. Tot, per véncer l’acomplexament històric que els provoquen els 80 milions d’alemanys i els 60 milions de francesos, britànics i italians; els han utilitzat per abaratir la mà d’obra; els han utilitzat per descatalanitzar -castellanitzar- els Països Catalans; I l’esquerra, sobretot, els ha utilitzat per destruir les identitats europees (blanques i cristianes) i per comprar-los i convertir-los en vot captiu.
No és estrany que amb aquest panorama l’altre dia 10.000 equatorians omplissin el Fòrum en el dia de la seva festa nacional. Segons paraules de l’speaker del festival, “somos la mayor fiesta latina de Europa”. Jo m’ho crec. I tant que m’ho crec! Igual que la Feria de Abril a Catalunya és la “mayor fiesta andaluza de España”. L’altre dia al Fórum hi havia tants equatorians com catalans hi havia al concert independentista que es va fer el mes passat a Girona que tothom va qualificar d’èxit de convocatòria.
No culpo els immigrants, que consti, i no vull que ningú que vulgui comentar aquest escrit faci comentaris despectius envers ells . Els immigrants, com a bons buscavides, fan el que els permeten fer. Podrien ser més agraïts, això sí. Però, en fi, aquest escrit no va per ells. A qui si que culpo, i no només culpo, sinó que en demano presó és als responsables polítics del reagrupament familiar. Demano també responsabilitats penals per a l’associació racista SOS Racisme, que amb la seva intolerància linxa socialment qualsevol opinió que discrepi dels seus postulats.
Toni Babia
"Som Noticia"